Malebable

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Marc de Pablo, Helena Lizari
Escenografia:
Miquel Ruiz
Il·luminació:
Carlos Parada
Autoria:
Antoni Rovira i Virgili
Adaptació:
Jordi Hervàs Solà
Sinopsi:

Malebable és un viatge en una bombolla, a través de les sensacions, els sentits. És elàstic, suau, moldejable, flexible, transformable, consistent i irrompible. Tot espectacle és un viatge. Malebable és un vehicle imaginari que se situa a l’escenari i ens porta a viatjar impulsats pel motor de la imaginació.

Crítica: Malebable

24/11/2017

Transformar per crear què?

per Núria Cañamares

Treballant els conceptes de modelable i bombolla (‘Malebable’), Helena Lizari ha creat un espectacle a cavall entre la dansa, el circ i el joc que evoca un ric univers plàstic, visual i sonor. Situa el públic al voltant d’una escena circular central sempre acolorida amb un to terrós on, com si donés forma a un bloc de fang, transforma materials quotidians sense malmetre’ls.

Amb el cos com a únic llenguatge, dos intèrprets (Joan Palau/Junyi Sun Wang i la mateixa Lizari) construeixen personatges imaginaris (és un nan? és un dinosaure? és un gegant?) o una cabanya per resguardar-se del fred de la nit manipulant elements com el paper i el cartró. Fins i tot utilitzen el plàstic –poc amic de l’estètica i una alerta de perill en mans dels infants– amb què recreen les seves divertides trenes.

Hi passen moltes coses i genera una curiositat instantània, però el poc recorregut de l’acció porta l’escena a l’anècdota i cau de seguida al pou. Una dramatúrgia més sòlida dotaria de més volada cadascun dels números, convertint-los en més que l’experimentació, el fer i desfer, el girar en va. No tot ha de passar pel relat, però el convit a la imaginació necessita un suport que li doni sentit, que el sostingui fins a un desenllaç concret, perseguit, volgut. Potser els nens i nenes d’entre 2 i 5 anys –i molts adults– no entenen tot el que veuen (i ni falta que fa!), però cal explicar-los alguna cosa.

Sorprèn també que hi hagi només una o dues i ben tímides peticions de participació del públic quan se’l té tan a tocar i tan predisposat a sumar-se al joc. Què es busca?