Malebable

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Marc de Pablo, Helena Lizari
Escenografia:
Miquel Ruiz
Il·luminació:
Carlos Parada
Autoria:
Antoni Rovira i Virgili
Adaptació:
Jordi Hervàs Solà
Sinopsi:

Malebable és un viatge en una bombolla, a través de les sensacions, els sentits. És elàstic, suau, moldejable, flexible, transformable, consistent i irrompible. Tot espectacle és un viatge. Malebable és un vehicle imaginari que se situa a l’escenari i ens porta a viatjar impulsats pel motor de la imaginació.

Crítica: Malebable

15/11/2016

Work in progress que apunta maneres

per Jordi Bordes

Aquest muntatge inclòs dins del Festival més petit de tots va arribar a la sala Pina Bausch amb to d'assaig en públic. Certament, ja hi ha una estructura molt ben formada i una idea que va prenent forma. L'espai, una mena de tipi en la que una carretera marca les dues sortides, és suggerent i convida a què la canalla pugui intervenir. Certament el dinamisme coreogràfic no ho permet amb la mateixa facilitat que el Concert per a nadons, en què els intèrprets ja tenen molta experiència en integrar-los mentre toquen, sense que els hagin de demanar silenci, però aconseguint que respirin amb calma la seva experiència artística. 

Amb una dramatúrgia molt fina (que pot insinuar la por, la sorpresa, el descobriment de l'altre i l'amistat, finalment) permet introduir elements atractius com són les construccions, la samarreta carretera o unes gomes que permeten fer un joc  de cruaments de cordes de gran dimensió.La música és prou incidental, en tot cas, només atorga un cert to a l'escena. La parella d'intèrprets tenen ben formats els quadres finals i s'intueix que aniran unint millor les transicions. El que sembla que pot créixer amb més consistència és el treball amb els nens que, després de la primera sorpresa, es desviuen per intervenir-hi. Seria ideal que trobessin un espai compartit amb els intèrprets. Un espectacle que ha d'anar creixent i que ja es percep que aprofita al màxim l'espai que han generat per a trobar una relació molt especial amb l'audiència. I que la dansa sigui un element clau, al costat de la connexió amb els espectadors més menuts.