Tots els “Això era i no era…” acaben en “conte contat, conte acabat”, tots acaben precipitant-se cap a un final, com tu i com jo. -Mentrestant, la pell s’esquerda com la terra en un sisme grau sis. Perdona que em faça riure.
Maleïda tardor reflexiona sobre com sentim el pas del temps i la finitud. És una celebració de la vida amb magnificència- ací i ara, sense comptar amb el matí-, balles?
No demostra el teatre el seu caràcter d’art itinerant quan es tracta de superar l’escassa distància que separa Barcelona de València. Ni els evidents llaços culturals i lingüístics serveixen per unir dues escenes que viuen d’esquena. De
tant en tant, algun tímid cicle en les alternatives llança algun cap
entre ports, com l’Escenari Brossa, que ens acosta dues figures clau de
l’escena valenciana: Juli Disla (el seu molt recomanable 'Carinyo', amb
Jaume Pérez, arribarà a partir del 23 de gener) i Paco Zarzoso, que
dirigeix la companyia La SubTerránea fins diumenge 20...