Man mano, il tempo scorre (la ricetta). Elaine Grayling

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Elaine Grayling proposa una trobada íntima amb 15 persones de públic per compartir una recepta familiar. Seguint les seves arrels italianes maternes, al voltant d’una taula, cuinarà la massa de gnocchi, tornant així a temps passats des d’un present radical i habitant el temps que s’obre del fet col·lectiu d’estar junts. L’objectiu és reflexionar sobre el record i l’herència cultural. *

 

*Nota important: Investigació escènica participativa i apetitosa. El públic participa activament, cuina i menja. Contactar en cas de celiaquia o altres restriccions alimentàries (oficina.manmano@gmail.com).


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Man mano, il tempo scorre (la ricetta). Elaine Grayling

15/10/2024

Estimar més que un nyoqui

per Jordi Bordes

Tot el que s'estima es recorda. Elaine Grayling ha obert el calaix de la memòria i ha deixat que l'envaeixi aquella agradable olor de la memòria entranyable, de la que remet a la seva àvia italiana i als diumenges al mati en un poblet de Nàpols cuinant nyoquis. Fer pasta fresca té alguna cosa de ritus, com el teatre, i quan es convoquen els ingredients en la seva justa mesura la pasta rodola per la forquilla i augura un plat gustós, com aquesta troballa.

El mèrit d'Elaine és que ha disposat els records i ha potenciat la conversa ordenadament (primer s'estira, després es plega i es completa amb una boleta de massa per repetir l'operació) demostrant que tan important és el respecte pel menjar que es manipula com l'escolta al company que delata el plat preferit i el record que porta incorporat. L'acció és íntima, tranquil·la, gens invasiva i acapara l'atenció dels sentits.

Tastar l'emoció en un producte que es menja converteix l'àpat en una festa íntima entre desconeguts que, al final, ja no ho seran tant. L'impacte sonor final (millor no desvetllar la sorpresa) commou. Perquè Elaine ha ensenyat generosament el seu amor a la Nonna, que ja no hi és, reproduint els nyoquis que ella li va ensenyar. Tothom surt amb les ganes de compartir l'experiència en família o amb amics. Tothom se suma (simbòlicament i sense cap signatura que ho certifiqui) a la penya del nyoqui. Gustós, dolç, catàrtic.

Atenció, que hi ha una altra versió del muntatge, en què, tot i passar per uns camins emocionals similars, només un una part del públic experimenta amb la pasta fresca: Es tracta de Man mano, il tempo scorre (l'incontro)