Mapa líquid

informació obra


Sinopsi:

Un mapa és una representació gràfica i simbòlica d'una porció de la terra. Poden variar en escala i detall, mostrant característiques geogràfiques com fronteres, cossos d'aigua, carreteres, relleu topogràfic i assentaments humans. Dibuixar mapes ens connecta amb la memòria, recrea emocions i experiències que hem viscut en llocs concrets. La mà recorre el paper, dibuixa passos, imatges, olors i ens recorda l'esforç físic del caminar. El dibuix deforma les distàncies, engrandeix el que ens crida l'atenció i ignora el que no ens agrada. Dibuixar mapes ens dóna la llibertat de crear partitures geogràfiques que s'accentuen, s'aturen o que editen la informació. Aquesta trobada de dibuix és un espai per dibuixar junts, una acció col·lectiva fent servir líquids.

La producció cultural de Maria Camila Sanjinés Encinales (Bogotá) se centra en una mirada crítica de la realitat. Les seves obres aborden qüestions polítiques de gènere, diversitat, legalitat, desplaçament i fronteres. Crea a través d'una exploració permanent que va des de manifestacions més tangibles com el dibuix, la ceràmica o el brodat fins a eines més abstractes com la performance o el so. Alhora, també es vincula amb diferents disciplines com la novel·la gràfica, les arts escèniques o la literatura.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mapa líquid

21/04/2024

Canalitzar el 70% del cos

per Jordi Bordes

La proposta de Maria Camila Sanjinés Encinales plarteja construir un mapa subjectiu. Spre el plànol d'Olot cadascú pot redistribuir la seva identitat. si el cos està format e un 70% per lìuquids, es pot deixar reastre (o imaginar-s'ho) a partir dels fluïds escampats en l'itinerar pel municipi. Escupir, plorar o trencar aigües són tres raons ben diferents que mullen el mapa de forma ben diversa. Però sempre des del cos cap a l'estat natural, l'exterior.

En aquesta consciència de la vida personal aquosa hi ha el rastre dels records, de les accions vitals quotidianes o bé transcendentals. El punt de trobada de l'acció, en un petit mirador en què el riu dringa alegre sota d'una capa espessa de verd (tot i una sequera amenaçadora a les conques internes de Catalunya) ens confirma que, malgrat tot, la vida continua. Que només cal revalorar cada passa). Per exemple, poc de positiu es pot treure de la pandèmia, si no és la revisió a la vulnerabilitat dels humans i, en l'àmbit d'espectacles, la propagació de les story walkers, una fórmula que aquest Mapa líquid utilitza perquè l'acció sigui individual i intransferible (com ara Que se la mengin els coloms o La noche sin tiempo).

Tothom s'endú el mapa a casa. És una acció íntima, una confessió oberta a traç de llapis i de pinzell.