Que se la mengin els coloms

Teatre | Nous formats

informació obra



Autor:
Glòria Granell
Sinopsi:

En plena pandèmia de la Covid-19, l’Abel rep una trucada inesperada. És al peu d’unes escales, a la ciutat de Tarragona, sota un fanal amb dues boles rodones que semblen llunes plenes. No és que un fanal sigui indigne de la mort, res ni ningú és indigne de la mort. Tampoc de la vida. Però quan arribi al capdamunt veurà el mar des d’una perspectiva inigualable.

Que se la mengin els coloms (i la portin a casa) és la història dels qui lluiten per dignificar la vida i humanitzar la mort. Una experiència immersiva que escorcolla els abismes de la ciutat, la marca invisible dels qui salten. Un ritual per acomiadar-nos de tot el que hem perdut i honrar el silenci del món. El silenci dels que no podran dir mai més res, dels qui moren sols, dels qui tornen a casa.

Disponible en català, castellà i anglès. 35 minuts.

Què és un Story Walker i com funciona?
Aquest Story Walker és una peça audiovisual que té per escenari els carrers de Tarragona i on el públic esdevé el protagonista de la història. Per gaudir d’aquesta experiència cultural innovadora només has de trucar al número de telèfon que trobaràs detallat en la teva entrada. És necessari indicar en la teva compra el número de telèfon del dispositiu amb el que vols escoltar la peça. El procés de donar d’alta el teu número de telèfon pot tardar fins 24 hores després de la compra i és vigent fins cinc dies després d’activar-lo.
 
Abans de fer la trucada tingues en compte que:
• Has d’estar situat/da a l’alçada del núm. 43 del Carrer Baixada del Toro de Tarragona.
• Has de portar amb tu una caixa metàl·lica amb trossets de pa. 
• És recomanable connectar uns auriculars el teu dispositiu mòbil.
• La durada de la peça és de 35 min i un cop iniciada no es pot aturar ni tornar a començar.

Crítica: Que se la mengin els coloms

07/09/2020

Un mar inabastable

per Jordi Bordes

La proposta d'àudio i paisatge que signa Glòria Granell Barberà juga a la ficció trepitjant i admirant la realitat. Se sap, des de bon principi que tot és un conte sentit, amb voluntat d'emocionar i sorprendre, carregat d'adjectius i d'imatges poètiques d'un text que hagués pogut ser molt més directe i efectiu. Té un punt d'equívoc quan l'oient es converteix de cop, en protagonista, i es troba desarmat sense la caixa de galetes plenes de molles de pa, que són metàfora consistent de la peça. El recorregut se segueix molt bé i amb la calma de contemplar la immensitat del dolor i de la vida al Balcó del Mediterrani. La mar és inabastable; la soledat del l'avi i la persona que va apuntar el seu telèfon, resseguit en vermell a la primera pàgina de l'agenda, encara més.

És la primera coproducció internacional del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). I es presenta en aquesta edició tant insòlita. Que se la mengin els coloms (i la portin a casa) és una peça de storywalker –l’espectador segueix una història pels auriculars connectats al telèfon mòbil mentre passeja per un itinerari marcat–. La peça narra un tema universal i d’actualitat (les conseqüències de la Covid) però el localitza a les escales de la Baixada del Toro. És, per tant, una producció en tres idiomes que només es pot escoltar des de Tarragona. Que caldria rellegir i adaptar a la geografia de la població que volgués absorbir-lo.

A diferència d’altres storywalkers (com La noche sin tiempo del Grec o la més festiva Entre tazas) en comptes de necessitar una logística d’auriculars i MP3(ara amb la complicació de desinfecció de cada aparell abans de cedir-lo a un nou usuari) utilitza una trucada de telèfon a una centraleta que activa l’àudio en una sola pista (amb el risc de no perdre’s perquè no es pot accedir a la trama per diferents canals). L'obra es tanca amb un instant de redempció. Amb la confiança de donar consol a les urnes de cendres que s'amunteguen a les funeràries, esperant que els familiars les recuperin. I, entre els expedients, les alarmes i els possibles contagis, s'hi troben històries poc compreses com les dels protagonistes. La humanitat, la capacitat d'empatitzar en el drama del que s'escolta, ens fa persones.