Mar de fons

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet, Rosa Serra
Interpretació musical:
Agustí Aguiló, Miquel Àngel Aguiló
Dramatúrgia:
Pere Fullana, Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom
Direcció:
Pere Fullana
Escenografia:
Jordi Banal
Vestuari:
Antònia Fuster
Il·luminació:
Toni Gómez
Vídeo:
Lluís Ortas
Composició musical:
Miquel Àngel Aguiló
Ajudantia de direcció:
Xavi Nuñez
Companyia:
Israel Galván
Autoria:
Sinopsi:

La companyia degana del teatre illenc i el Teatre Principal de Palma porten a escena la història de la repressió feixista a Mallorca, un dels territoris més immediatament castigats per l’alçament franquista del juliol del 1936, a partir dels testimonis del desembarcament republicà. Dirigit per Pere Fullana.

Crítica: Mar de fons

16/03/2019

EL SOROLLÓS SILENCI DEL DOLOR COL·LECTIU

per Francesc Massip

   Un cop més la companyia mallorquina Iguana Teatre dona a llum un espectacle punyent, intens, inquietant i bell. Pere Fullana, amb la complicitat d’un conjunt compacte i ben acordat, furguen en la ferida silent de les atrocitats feixistes comeses a Mallorca rere la rebel·lió franquista i el tsunami de sang que va desencadenar. La brutal repressió ha mantingut segellada la boca de l’illa gairebé fins avui mateix, i no ha estat fàcil el treball de camp per intentar rescatar in extremis la memòria d’uns fets luctuosos que han estat ocultats per 40 anys de dictadura i altres 40 d’amnèsia col·lectiva. Alguns dels últims supervivents encara van poder ser entrevistats per l’equip de dramatúrgia durant el procés d’elaboració de l’espectacle i ans que la mort en edat provecta els fes callar per sempre. Però el seu esgarrifós relat reviu de la mà de sis intèrprets que es desdoblen en múltiples personatges per recrear el desembarcament infortunat de Bayo i els joves voluntaris catalans d’ambdós sexes en l’il·lusori intent de rescatar l’illa de les grapes criminals dels sublevats. Els van picolar, ensems als illencs fidels a la República. Fa poc, un documental identificava 5 de les 6 infermeres voluntàries que van ser segrestades, violades i afusellades pels escamots falangistes enardits per l’enviat de Mussolini, el sanguinari fatxenda “Conde Rossi” i el seu intèrpret -el teatí Julià Adrover, emblema de la connivència catòlica amb els crims franquistes. Els intèrprets es desdoblen i utilitzen diversos registres interpretatius que van del relat exterior a la vivència íntima, passant pel registre estrafet de la farsa i pel musical. Destaca la maduresa de veterans com Carles Molinet i Lluqui Herrero, amb actuacions potents i penetrants, i la frescor torrencial de Rosa Serra, amb una comicitat innata i una veu canora afinada i poderosa, o la naturalitat de Maria Bauçà i de Rodo Gener -vetat durant el govern del sàtrapa. L'escenografia és d'una continguda i bellíssima plasticitat, amb un fons a guisa de mur rovellat, de textures informalistes, sobre el que es projecten llums i filmats d'un cromatisme impactant. Els músics en directe acaben d'arrodonir un espectacle altament recomanable.