Marabunta

Musical | Circ

informació obra


Companyia:
Guillem Albà i The All in Orchestra
Intèrprets:
Guillem Albà, Manu Estoa, Iñaki Marquiegui, Edgar Gómez, Martí Soler, Albert Comaleras, Roc Albero
Direcció:
Guillem Albà
Direcció Musical:
Manu Estoa, Iñaki Marquiegui, The All In Orchestra
So:
Marc Palet
Il·luminació:
Oriol Ibáñez, Ignasi Solé
Text:
Text cançons: Pau Escribano
Sinopsi:

Espectacle de clown enèrgic amb música en directe. Cançons pròpies, gags absurds, cabaret… El caos del pallasso s'apropia de l'espectacle. Improvisació, divertir-se passi el que passi. El talent i la bogeria experta de Guillem Albà combinats amb l’habilitat instrumental dels sis músics de The All In Orchestra, sorprenentment hàbils amb qualsevol estil musical. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Marabunta

26/03/2017

Sense complexos!!

per Josep Maria Viaplana

Tal i com resa la sinopsi,

Un show de clown, enèrgic i energètic, catapultat per la millor música en directe. Sketch a tempo matemàtic. A l’escenari els artistes lluiten perquè res no s’entengui.
Cançons pròpies. Gags absurds. Cabaret. Res no té sentit i tot és possible. Cap ordre establert. És el caos del pallasso. Improvisació: sortir i jugar. Divertir-se passi el que passi, i qui sap què passarà avui. I demà. I demà passat. Això és la selva. Voleu riure? Esteu convidats.

tot plegat és una bogeria, una autoparòdia del Guillem, arropat pels músics (excel·lents, i que s'atreveixen amb petits moments interpretatius) que es nota que porten un grapat de bolos gaudint i perpetrant l'espectacle. Quan vaig preguntar algú que l'havia vist varis cops 'de què va Marabunta?', només em va respondre: 'ho has de veure'.

Sobre tota la part en què el Guillem ens ofereix números absurds, divertits i passats de voltes, res a dir. És un divertiment i com a tal s'ha d'agafar. A partir de certa edat, infants i joves el gaudiran per transgressor, així com els adults que els acompanyin (o no).

El tema és que la darrera part de l'espectacle toca moure a tota la concurrència, i això ja són figues d'un altre paner. Si la sala és plena de jubilats (ostensibles) com el cas del Casino Llagosterenc, un espectacle tant interactiu hauria d'adaptar-se a les poques o inexistents ganes de part de la platea de convertir-se en protagonistes actius de la bogeria organitzada. Al capdavall, convidar al respectable a fer 'allò que vulgui' però seguint les instruccions de l'oficiant, en un desig d'obrir-nos els ulls a tantes limitacions com té la vida i la societat en què vivim (ens toquem poc, ballem i ens divertim poc, i som poc espontanis, ve a ser el missatge), no deixa de ser una contradicció.Recomanable, sobretot, per a públics joves (8 a 20 anys) i desenfadats sense edat.