Amb la intenció de crear un especial clima de complicitat amb el públic, la companyia actua per primer cop sota una vela pròpia. De fet, la vela és un personatge més en aquesta història, que revela la relació entre dos personatges a través de les situacions més absurdes i dels artilugis més estrafolaris. La premsa francesa ja els ha batejat com els “MacGyver del circ”.
Joc i equívoc. Diu la crítica francesa que són els Mc Gyver europeus... Semblen, més aviat, una mena de parella de còmics de pel·lícula muda nord-americana.. Com si Buster Keaton sortís de la pantalla begués una copa de més i hagués de compartir escenari amb un dels gegants que amenacen i espanten tothom, encara que sigui només per les seves celles immenses.
La companyia Sacéekripa convida a un espectacle de curta distancia. Hi ha un aforament d’unes 40 persones que poden compartir la fortor a vi que van escampant aquests dos personatges, entre acròbates i clowns. Juguen amb una mímica depurada; en què la mirada és la que explica cada acció. Aquesta subtilitat contrasta amb la comèdia de traç gros. Juguen amb la disciplina de llançament de ganivets i l’equilibri amb un matxet. I puntualment amb un mà a mà que sembla temerari. Són tant bèsties com tendres. I sí, tenen un punt d'excentricitat per destapar una botella de vi reomplir-la o aconseguir pescar la caixa de galetes amb qui servir-se el sopar. Tot evoca al far west més polsegós de xèrif i barbàrie a excepció d'una cuina d'una besàvia i d'un televisor-video dels 80, que en realitat, projecta negre i la música de les puntuals coreografies. Quan surt Calimero us faran fora. Són entranyables.
