Massa tard per ser pessimista

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
Cia. Susanna Barranco
Autoria:
Laura Freijo
Direcció:
Susanna Barranco, Cristina Lügstenmann
Dramatúrgia:
Susanna Barranco, Laura Freijo
Intèrprets:
Susanna Barranco
Composició musical:
Melodonia
Interpretació musical:
Cristian Mira, Miguel Bouroubat, Pere Codina
Vídeo:
Pere Codina
Il·luminació:
David del Olmo
Assesoria de moviment:
Sol Picó
Sinopsi:

Massa tard per ser pessimista és un espectacle que reflexiona sobre la solitud en companyia i mostra la societat on vivim i l'individualisme cada cop més ferotge. El món ha estat devastat, ja no queda res, tan sols un paisatge desolat, gelat, fred. En aquest paisatge solitari només apareix una noia, la Nàdia, que recorda la seva vida anterior en una ciutat envoltada de gent.

Massa tard per ser pessimista és una creació teatral d’investigació a partir del cos com a eina física, emocional i intel·lectual, on la paraula s’encarna en l'espai escènic i l'expressió de l'actriu. La música, l'espai sonor i les imatges són una part imprescindible de l'espectacle.

Massa tard per ser pessimista és un viatge multidisciplinari que pretén reflectir la desorientació i la incertesa que sent l'ésser humà arrelat a aquesta societat tecnòcrata occidental en què vivim i, a vegades, tan sols sobrevivim.

Crítica: Massa tard per ser pessimista

25/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Ferran Baile

Teatre experimental, d´investigació, a l´estil de les performances dels anys 70 i 80. Treball multi disciplinar : teatre corporal, text, poesia, dansa, audiovisuals i música electrònica en directe. Un espectacle de reflexió i denuncia.

Tres músics i una actriu tot terreny que se´ns presenta dins d´una caixa. Trencant l´envoltori emergeix com un pollet dins l´ou. És gallina i desprès robot i desprès l´unic ser viu sobre una terra devastada, gèlida, erma.

Dins un permanent espai sonor, Susanna Barranco, ofereix una nova mostra de treball actoral de gran entrega física en el que balla (destacable la seva coreografia gallinàcia), canta, recita i interpreta alternant català, castellà i paraules-conceptes en angles.  

A Massa tard per a ser pesimista, reflexiona sobre el genocidi diari de les gallines, sobre com des dels ideals inicials s´arriba a les dictadures més totalitàries, sobre l´individualisme ferotge i la solitud en companyia, sobre la devastació del planeta......

Els treballs de Susanna Barranco en els que s´implica literalment en cos i ànima, poden agradar més o menys, poden no agradar, però difícilment poden deixar-te indiferent.

Els textos d´aquest muntatge venen signats per l´interessant dramaturga- poetessa i escriptora Laura Freijo, amb qui ja hi va col.laborar en muntatges anteriors. La direcció es compartida amb Cristina Lügstenmann (coreografa i creadora teatral). La música és del grup Melodonia (en directe : Christian Mira, Miguel Bouroubat i Pere Codina). En veu en off podem escoltar la sempre interessant veu d´Imma Colomer.

La nit de l´estrena a La Nau Ivanov, hi eren com a espectadors entre d´altres, la coreògrafa Sol Picó, el dramaturg Albert Tola i la nostra companya periodista Carme Tierz.

Susanna Barranco (Barcelona, 1975), actriu-poeta-directora-productora teatral-documentalista, és una creadora inquieta, profundament implicada en moviments socials, des de la perspectiva de la dona dins de la nostra societat. Fets que reflexa en cada una de les seves creacions o col.laboracions.

Va formar-se inicialment al Col.legi de Teatre de Barcelona. El 1999 va formar la seva pròpia companyia sota el nom de Mousiké.

Des dels inicis a les seves dramatúrgies i interpretacions va combinar diverses disciplines escèniques i la música : El viatge (un viatge amb moto pel Magreb) i Una pallassa a la lluna, ambdós espectacles de clown, en els que va crear el personatge de l´ingenua i curiosa Veleta, que va tornar a aparèixer en un deliciós espectacle curt interpretant a Eva davant de l´arbre de la temptació. Posteriorment i ja alternant el nom de Mousiké, amb el propi, Companyia Susanna Barranco, treballa espectacles de clara implicació en els problemes socials, en els que s´implica directament des de la seva experiència personal i dissecciona la seva interioritat i la dels altres.

Directora-dramaturga i actriu : Mousiké (1999, poesia i música i desamor), Estridències (2001, basada en la llegenda mitològica de Penèlope), La llave perdida (2001, inspirada en contes filosòfics d´arreu del món), Mossegades (2005, sobre el poder del desig per damunt la raó), Cartes de Salzburg (2006, Mozart músic, Mozart íntim) i L´amor no fa mal (2009, l´integritat de les dones davant l´adversitat)

Com a actriu en muntatges aliens ha participat a Afàsia+Pol (amb la companyia de Marcelí Antúnez, una particularísima visió de l´Odissea d´Homer en la que una computadora domina el cos humà, 1998), 13 Roses (el notable muntatge sobre les 13 noies condemnades a mort durant la Guerra Civil, estrenat al Teatre Tantarantana, 2006), Com peix a la gàbia (versió molt particular dels grans mites clàssics, treball conjunt amb la Laura Freijo, 2008) i Mercè, viatge i desig (espectacle basat en textos de Mercè Rodoreda, estrenada dins el projecte Vaca, 2008).

En la seva faceta d´escriptora ha publicat el poemari Cràter, l´assaig Diguem una cosa, bonica i la novel.la L´autopsia del amor (publicada per Edicions B, aquest juliol del 2013)

Paral.lelament està desenvolupant una interessant trajectòria com a cineasta-documentalista : Sóc part del teu món (2008, sobre la transexualitat), Ferides (2009, sobre la violencia de gènere vista des de la perspectiva de les victimes), Buits (2011 sobre la violencia de gènere vista des de la perspectiva dels maltractadors) i El silenci de Jonc (2013, que explora la vida de diverses persones amb discapacitat intelectual).  

www.susannabarranco.com