360º. Raquel Gualtero Soriano

informació obra



Intèrprets:
Raquel Gualtero Soriano
Coreografia:
Raquel Gualtero Soriano
Sinopsi:

Raquel Gualtero mira cap a les seves arrels colombianes per crear una peça on el gir és l'eix vertebrador. Del joc infantil fins al virtuosisme del folklore, amb un gest senzill, però contundent, 360° ambiciona englobar-ho tot: la nena que juga, la dona que balla i la mare que gira el cap per tornar a l’origen.

Crítica: 360º. Raquel Gualtero Soriano

07/10/2023

En bucle transcendental

per Jordi Bordes

Raquel Gualtero hi posa el cos i l'ànima. El públic és el que ha de saber entendre les raons d'aquest moviment en volta constant. Les columnes salomòmiques del Vaticà volen expressar l'eternitat: El traç d'una volta sobre l'altra projecta un joc que viatja fins a l'infinit. Gualtero també busca aquesta transcendència a partir del joc de rodar sobre una mateixa, amb la intensitat dels dervitxos, tot i que ella hi inclou un vestuari que evoluciona i uns braços que denoten transformació, evolució.

La ballarina sovint treballa des de l'extenuació. Ho va fer a Panorama (amb una psicodèlia que ara hi retorna en aquesta peça) o amb la concreció de les figures religioses (Nuà). Ara repeteix l'esgotament des d'una aparent tranquil·litat. tot comença amb una frase musical cantada a capella que va entreteixint-se com un mantra que creix gràcies a les pistes de so que van sumant-hi veus. L'espai sonor va derivant cap a una música electrònica de pistes, que li dóna les capes per anar demostrant el pas del temps. El vestuar (dos vestits sobreposats) reforcen la imtge d'espiral,

Possiblement, no traspassa al públic la narracíó que pretén xplicar l'artista: el relleu de la filla que s'admira en l mare que serà mare i tndra una filla a qui observar. És una lògica imprescndibl per a la upervivència de l humanitat. Possiblement, s'hauria ent`s millor si els passatges de la nena (pr exemple) marquessin un to infantl. Però també és cert que, haver pres aqesta decisió poda trencar la reproducció d'qesta cadena d'ADN de la civilització. Passar al concret trencaria la sèrie. Gualtero balla cap endins treipitjant els panots del pati del Kursaal. En un moment i un lloc concret (o allà on es representi a partir d'ara). Però pretén il·lustrar un movment orgànic, sísmic que ens superarà generacionalment fins a la fi dels temps.