PANORAMA
Raquel Gualtero
Del grec pân (tot) i hórama (vista) la paraula panorama va ser popularitzada pel pintor irlandès Robert Baker (1787) per descriure les seves pintures circulars. En els seus quadres d'extensos paisatges, el pintor genera una experiència immersiva que convida a la contemplació i, per tant, a la reflexió. Quin és el nostre lloc en aquest paisatge? De la mateixa manera, Raquel Gualtero ens proposa entrar en un estat contemplatiu en el qual, a través del seu cos, transitem per diferents imaginaris que ens resulten estranyament familiars. Tota la peça està carregada de gestos recognoscibles que a través de la seva repetició es converteixen en coreografies infinites. El cos de la ballarina és el centre d'aquest paisatge. Un lloc travessat per una veu que ens pertany i que transforma els motlles que hem construït. Potser, aquest lloc en el paisatge és un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però, sens dubte, és un lloc anhelat.
Raquel Gualtero, graduada en Dansa Contemporània en la Theater School / Higher School of Arts d'Amsterdam, va ser becada en la danceWEB del festival ImPulsTanz a Viena. Com a ballarina ha treballat internacionalment en companyies com Scottish Danse Theater, Fabulous Beast Danse Theater o Romeo Castellucci. I en l'àmbit nacional amb directors com Àngels Margarit, Àlex Rigola o Pere Faura. El 2005 va debutar com a autora amb Blanco, que va formar part del ITS International Theaterschool Festival. La seva obra Persona va guanyar el premi Injuve 2011 a la creació jove. Actualment, ha començat una nova col·laboració amb Raquel Klein en La rebelión de las aburridas. Amb Panorama acaba una trilogia que va començar el 2019 amb Amaro i Orama el 2021, que també es pot veure al festival.
Bailar o Lo salvaje
Lara Brown
De la necessitat d'entendre l'origen de la jota, neix aquest treball preguntant-se, si ballar respon a una necessitat innata de moure's d'una forma improductiva. Investiga l'origen dels balls populars, i com han estat i són travessats pel context històric, polític i social. El resultat és una seqüència de moviment i coreografia que reflecteix tota la informació recopilada.
Lara Brown és una artista enfocada a l'àmbit de les arts vives i la performance, que desenvolupa el seu treball entorn de l'anàlisi de la idea d'identitat, de cos i de la transformació d'aquest com a suport artístic i generador de pensament. Ha estat artista resident a El Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives durant el 2021 amb el projecte El movimiento involuntario i ha format part de les residències de creació de la Caldera, 2019, així com del programa Arar i del cicle Corpografías#6.
Raquel Gualtero també juga com Àngel Duran (Papillon) amb una tècnica depurada de moviment. Simulant per moments una autómata, com una Max Headroom que pateix algún tipus d’error de sistema i queda activat el múscul del coll sobre el que pivota el cap i els cabells van amunt i avall. La boca oberta, el somriure forçat resta humanitat a aquesta ballarina enfundada amb un maillot de colors piscotròpics. La seva presència darrere d’un gran vitral i amb llums i fums que perfilaven la figura, li concedien una imatge del districte roig d’Amsterdam.
Cal trobar-li una connexió amb el públic més que la provocació, el generar una incomoditat estranya. Probablement, és complicat després d’haver triat tant elements de soledat, que l’arraconen amb una proposta que llueix però no convenç prou.