La companyia el Eje estrena la seva residència com a companyia d'El Cicló rebentant els marges. És evident la seva necessitat de provocar. La mateixa tria del muntatge ja és prou reveladora: Trobada de matinada de dues parelles: L'una adulta, amb tot fet; l'altra jove, per fer-se valdre i guanyar-se un lloc en un espai competitiu i de padrins que protegeixin. Si en la versió original, l'univers per on transiten és l'acadèmic, en aquesta versió, és l'excloent món de l'art. La peça arrenca mol,t bé quan els actors xerren amb els espectadors com si participessin de l'enèssim vernissatge en una galeria. També és suggerent que el públic pugui entrar al mateix escenari, com qui es deixa perdre per una galeria, amb pintures que, aparentment estan disponibles per a col·leccionistes. La correcció social es trenca quan arrenca el muntatge. Les màscares cauen i la capa de menysteniment cap a l'altre són abismals. Qui no ataca, surt ferit en aquesta parella de nous rics, incapaços d'estar satisfets de la seva vida privilegiada.
Però, ja d'entrada, aquesta actitud es rebel·la amb un crit insistent, que fa cantarella, que sona massa postís. Tot i que l'actitud no sigui presentar uns personatges des d'una perspectiva naturalista, no hi aporta gaire res el crit. No hi ha opció per a donar ritme amb les diferents escenes si sempre es busca el màxim d'esgarip. L'excés és l'idioma que practicaran els quatre intèrprets, sovint mirant de ridiculitzar la resta. O un de la resta. L'alcohol sembla ser l'element que permet aquesta desinhibició dels personatges. El riure pel cinisme elevat acaba amargant-se. La realitat és la més dura de les maldats: els dos amfitrions amaguen el seu veritable dolor amb aquesta violència: ridiculitzant a tots els que, davant d'un quadre al que no saben definir, extreuen un obtús "quin matís". Doncs en aquesta posada en escena postdramàtica, trinxen els matissos interpretatius obsedits en la provocació màxima de cada escena. La valentia dels actors fa que les accions no esdevinguin ridícules però es mengen la gamma de colors que podria plasmar cada personatge.
