Me va gustando

Dansa

informació obra


Companyia:
Marco Vargas, Chloé Brûlé, (Andalusia)
Autoria:
Marco Vargas, Chloé Brûlé, Juan José Amador, Fernando Mansilla
Intèrprets:
Marco Vargas, Chloé Brûlé, Juan José Amador, Fernando Mansilla
Direcció:
Marco Vargas, Chloé Brûlé
Coreografia:
Marco Vargas, Chloé Brûlé
Text:
Fernando Mansilla
Composició musical:
Juan José Amador
Vestuari:
La Aguja en el dedo i Fondo de Armario
Sinopsi:

Quatre artistes a la recerca dels límits del flamenc, a través de la paraula, la música i el ball. Una experiència d’encontres, complicitats i contrastos en la qual cada artista s’expressa amb el seu propi llenguatge. El tàndem format per Marco Vargas i Chloé Brûlé s’acompanya en aquesta ocasió de Juan José Amador, un clar referent del flamenc, i de Mansilla, artista amb un gran univers poètic.

Crítica: Me va gustando

14/09/2014

Enamorar-se del flamenc

per Jordi Sora i Domenjó

L'anomenat "flamenc contemporani" no només ha arribat per garantir el futur de la tradició, sinó sobretot per aportar-hi pàgines fonamentals. A Fira Tàrrega 2014 s'ha pogut veure una perla extraordinària que des d'aquí urgeixo a la seva programació per tot el país, millor en petites sales. De fet el seu títol ja anuncia aquest fenomen imparable de tanta gent que des de l'afició a disciplines de ball contemporani, es van atansant cautelosament però amb confiança a veure propostes com aquesta. Marco Vargas & Chloé Brûlé  i el cantaor Juan José Amador s'acompanyen de Fernando Mansilla, com a narrador. L'argument: l'enamorament del desenamorat. L'èxit, allà on vagi, està assegurat: creieu-me!

La grandesa de la proposta rau en la facilitat amb la qual Vargas i Brûlé es mouen entre el classicisme i la seva renovació. No es tracta pas de renunciar a les figures, els gestos i la intensitat de les palmes i el taconeig, sinó de dur-lo cap a una esfera diferent en el qual la intensitat de la mirada, l'elegància de les frases i la unitat de la coreografia derroten les fronteres del llenguatge per tal de portar el seu ball al terreny de la narrativa que amb veu profunda, cadència encesa i paraula clara Mansilla explica i Amador canta. Un joc a quatre, on moviment i història s'entrecruen, com els esbossos del poeta quan cerca la rima o les línies que amb el cisell dibuixa l'escultor. Res no és dibuix inacabat, i tot projecta ombres sense límits. Així és el flamenc que defensa aquest grup: obert al món contemporani i defensa de la història.