Mellizo doble

informació obra


Direcció Musical:
Niño de Elche
Intèrprets:
Niño de Elche, Israel Galván
Direcció:
Israel Galván
Coreografia:
Israel Galván
Sinopsi:

Amb aquest espectacle, Israel Galván i el Niño de Elche havien previst presentar-se l’any passat a Avinyó. Les circumstàncies ho van impedir. Ara porten Mellizo doble a Girona. Una bogeria a dos, una proposició única i alhora clàssica i contemporània, amb un peu en la tradició i l’altre en la innovació. El trencament amb la puresa de l’ortodòxia que defineix aquests dos artistes indefinibles. Un espai de trobada on posen en comú tot el seu coneixement del flamenc més clàssic per fusionar-lo amb les avantguardes del segle xx, la música tecno, l’electrònica o el minimalisme. Un cabaret nu, sense decorat o vestuari que explota a fons l’íntima connexió entre els dos creadors iconoclastes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mellizo doble

02/11/2022

Israel Galván i El Niño de Elche: creativitat infinita

per Júlia Vernet Gaudes

El diàleg que s’estableix entre tots dos des de l’experimentació permanent a partir de la veu i el cos, evidencia la maduresa artística de tots dos, la capacitat d’anar directament a allò més essencial del flamenc i fer-ho aflorar en una infinitud de possibles manifestacions; un diàleg que se sosté en un ritme i musicalitats compartides, inaudibles, però perfectament identificables. És més, en la immediatesa d’aquesta creació dialogada, també es fa evident que cap dels dos és intèrpret de cap guió preconcebut, ni tan sols artistes productors d’una obra, sinó que ells mateixos són la seva obra, com a mínim sobre l’escenari. Aquesta originalitat, en tots els sentits de la paraula, que captivà al públic com ho van fer, escapa fins i tot a la definició de “mirada contemporània”, perquè tots dos parteixen de l’arrel i simplement es deixen travessar per l’essència de la tècnica i d’allò que no és tan tècnic.

De fet, el duet va portar l’atenció del públic al límit, tant pel ritme de l’espectacle, com per repetició i absència d’“acció”, posant en valor una forma de fer artística i una comprensió de l’art que defuig consideracions comercials: no es tracta d’entretenir, ni captar l’atenció, ni reproduir cap discurs aprés, sinó d’anar a l’arrel del flamenc i en tot cas, compartir aquesta recerca, no des de la intel·lectualitat de la tècnica, ni des de l’exhibicionisme de l’espectacle, sinó des del fons més visceral del flamenc, quelcom del tot intangible, tant als sentits com a l’intel·lecte, però totalment recognoscible en l’ànima de qualsevol espectador.