Mesura per mesura

Teatre

informació obra


Direcció:
Declan Donnellan, Slava Polunin
Escenografia:
Nick Ormerod
Intèrprets:
Alexander Arsentyev, Alexander Feklistov, Anna Khalilulina, Nikolay Kislichenko, Andrey Kuzichev, Anastasia Lebedeva, Ivan Litvinenko , Alexander Matrosov, Elmira Mirel, Alexey Rakhmanov, Petr Rykov, Yuri Rumyantsev, Igor Teplov
Composició musical:
Pavel Akimkin
Coreografia:
Irina Kashuba
Il·luminació:
Sergey Skornetskiy
Producció:
Check by Jowl
Autoria:
Slava Polunin
Sinopsi:

Shakespeare toca totes les notes i reclama instruments ben afinats. Unim doncs el talent de Declan Donnellan, important director dels clàssics en la companyia Cheek by Jowl, amb les precises capacitats interpretatives dels actors russos del Teatre Puixkin de Moscou, i posem tot aquest talent al servei de Mesura per mesura, un dels textos shakespearians políticament més punyents amb la natura dels governs. La brillant precisió artesana de Donnellan ha deixat empremta en altres edicions del festival, des de Macbeth (TA 2008) fins a Les tres germanes (TA 2012).

Crítica: Mesura per mesura

05/11/2015

Llicó de Donnellan amb el seu Shakespeare amb russos

per César López Rosell

No importa que els actors siguin russos, francesos i britànics quan Declan Donnellan entra en acció. En el gairebé quart de segle que porta al costat de Nick Ormerod al capdavant de la Cheek by Jowl ha fet d'aquesta companyia un referent internacional. Ho ha tornat a demostrar al Girona, on s'ha desencadenat la màgia teatral amb la seva versió de 'Mesura per mesura', de Shakespeare. Ha estat una altra lliçó més de senzillesa estructural, de ritme recolzat per la valsera música i d'equilibri amb seqüències de fulgurant i precís calat escènic.

No necessita molt el director britànic per aconseguir que arribem al moll de la qüestió. El muntatge d'aquest 'thriller' i alhora aclaparador conte moral sobre l'omnipresent corrupció del poder i la imposició de les seves hipòcrites regles ètiques, compta amb 13 aplicats actors del Teatre Pushkin de Moscou, que desenvolupen sobretot la força del seu potencial expressiu.

Les coordinades coreografies i l'eloqüència dels gestos units als de la dicció de la paraula reforcen les accions que es desenvolupen en un marc escènic amb cinc cubs vermells. En el seu interior, i a manera de flaixos, es desenvolupen escenes que il·lustren moments significatius d'una narració en la qual la manipulació de la fe  religiosa, la justícia, la repressió sexual i la mort sobrevolen constantment. Els gestos de complicitat a la corrupció de la Rússia són evidents però sense que es pugui dir que el pes d'aquesta idea sigui prou rellevant com perquè els paràmetres del muntatge no siguin aplicables a la situació de qualsevol païs, fins i tot per raons òbvies el nostre.

És difícil fer distincions entre els intèrprets perquè tots, per petit que sigui el seu paper, el serveixen de forma exemplar. Magnífic aquest Angelo d'Andrei Kuzichev, donant vida al personatge que exerceix sempre a la seva conveniència un exercici del poder i la moral que li ha estat delegat pel duc de Viena durant la seva absència, encara que aquest ocult en un personatge de frare observarà com tot es corromp.

Anna Khaliluna és la lluminosa novícia Isabella, que exhibeix la supèrbia evolució d'un paper que va de la innocència a l'astúcia per aconseguir salvar el seu germà Claudi condenat a la pena de mort per lascívia. Angelo està dispossat a cancelar-la si l’esmentada Isabella s’en va al llit amb ell. Commovedora l'escena de Claudi suplicant el perdó de la seva pena tocant el violoncel. Són simples detalls d'una producció pletòrica de visuals metàfores i que funciona amb la precisió d'un rellotge.