Mesura per mesura

Teatre

informació obra


Direcció:
Declan Donnellan, Slava Polunin
Escenografia:
Nick Ormerod
Intèrprets:
Alexander Arsentyev, Alexander Feklistov, Anna Khalilulina, Nikolay Kislichenko, Andrey Kuzichev, Anastasia Lebedeva, Ivan Litvinenko , Alexander Matrosov, Elmira Mirel, Alexey Rakhmanov, Petr Rykov, Yuri Rumyantsev, Igor Teplov
Composició musical:
Pavel Akimkin
Coreografia:
Irina Kashuba
Il·luminació:
Sergey Skornetskiy
Producció:
Check by Jowl
Autoria:
Slava Polunin
Sinopsi:

Shakespeare toca totes les notes i reclama instruments ben afinats. Unim doncs el talent de Declan Donnellan, important director dels clàssics en la companyia Cheek by Jowl, amb les precises capacitats interpretatives dels actors russos del Teatre Puixkin de Moscou, i posem tot aquest talent al servei de Mesura per mesura, un dels textos shakespearians políticament més punyents amb la natura dels governs. La brillant precisió artesana de Donnellan ha deixat empremta en altres edicions del festival, des de Macbeth (TA 2008) fins a Les tres germanes (TA 2012).

Crítica: Mesura per mesura

25/10/2015

Dúctil com el comportament humà

per Jordi Bordes

Shakespeare aventura a "Mesura per mesura" que cal ser d'una certa aleació per poder governar. que una persona honesta i sàvia es deforma pel pes de l'ambició, de la impunitat del poder. Per això, l'obra que es mou sota les pulsions de la lascívia sense explotar-ne les escenes explícites pràcticament, és un flagell als governants en general. La posada en escena de Declan Donellan és molt tova, sense trepitjar fort ni voler imposar cap sanció o pena als personatges. La jove companyia russa es mou com una unitat per anar construint l'espai, la temperatura les tensions que originin l'arrencada. Una persona davant d'un grup, pot ser amenaça o bé emblema. Sense paraules, només amb el moviment aquesta primera coproducció russa dels de Cheek by Jowl ja posiciona quina és la relacio entre l'individu i la comunitat. L'espai és, sí, l'altre gran aliat. Perquè se serveix un lloc abstracte, només equipats per tres cubs i una il·luminació que juga amb la intensittat id'unes làmpades exteses per tot l'escenari. tots els elements dónen oportunitats de joc, de replantejar les escenes amb una mateixa coherència però un diferent recurs que doni una agilitat a la narració. Potser el problema és que el tema central de "Mesura per mesura", tot i que radical, s'explica amb poques rèpliques. i que els personatges es mouen a partir d'aquells impulsops. Hi ha interessants punts de moralitat (el bé passa per davant de la Vida del germà, si és necessari) i d'humanitat (la monja es planteja assumir un pecat per salvar una vida, també un fet lloable). 

Als actors, que es mouen magnèticament en conjunt i que van transformant els espais amb una coreografia molt suggerent, no són prou profunds en la interpretació més punyent i l'escena perd potència. Tot i això, un treball que destil·la inteligència i prou sensibilitat per a un conte àgilment explicat.