M'exalta el nou, m'enamora el vell

Teatre

informació obra


Autoria:
Montserrat Abelló
Intèrprets:
Mirna Vilasís
Sinopsi:

Recital poètic que uneix poetes catalans de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX juguin amb una temàtica industrial o futurista.

Crítica: M'exalta el nou, m'enamora el vell

27/05/2017

Recital poètic amb dos faristols i un projector

per Jordi Bordes

Teatre Essela ha modificat sensiblement el seu programa habitual per respondre a les demandes del Litterarum, que centra la seva mirada amb els ators en lengua catalana. Per això, ha eliminat un poema d'un heterònim de Pessoa, que lligava amb el món industrial i una poesia futurista. A canvi, han amliat el repertori dels autors seleccionats: des del descoegut Joaquim Falguera, a Joan Salvat Papasseit, J.V. Foix, Joan Brossa o Miquel Martí i Pol. 

Els versos venen precedits per una didàctica fitxa de cada autor que ajuda a posicionar-se per rebre el vers seleccionats. I per unes imatges, prncipalment intuïtives que responen al que el fotógraf s'ha inspirat en llegir aquell poema. Freqüenten les imatges postindustrial  de fàbriques desballestades, impersonals. L'única excepció és amb els poemes de Martí i Pol, en el que aflora els versos més socials i combatius que s'incorporen imatges de grup de la fàbrica tèxtil de Roda de Ter. 

El joc dels dos intèrprets és mínim. Probablement, l'espai i l'hora no van ajudar a generar un clima càlid, de complicitat entre els dos intèrprets i el públic qe va fer més feixuc seguir la selecció. Seguramet, calria trobar noves formes per mirar de recitar un epigrama o un poema amb ressò reiteratiu per explorar noves formes d'expressar. El projector distacia els dos rapsodes el que els aïlla.