Migranland

Teatre | Nous formats

informació obra


Àlex Rigola és un director que, des de la seva marxa de la direcció del lliure li agrada experimentar nous formats. Ho ha fet, sovint, al Canal, aprofitant que durant una temporada va ser-ne director resident. Ara, lidera un projecte de teatre social amb el suport de l'Obra Social de La Caixa. La recerca gira entorn de les raons i les amenaces amagades de la immigració. Una peça que compta com a intèrprets amb immigrants de Salt (una de les poblacions amb el percentatge més elevat d'immigració de tot l’estat).
Direcció:
Àlex Rigola
Dramatúrgia:
Àlex Rigola
Producció:
Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració de: Temporada Alta 2013, Ajuntament de Salt
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Àlex Rigola dirigeix aquest projecte de teatre comunitari inclòs dins el programa d’Art per a la Millora Social de l’Obra Social “la Caixa”. El muntatge té per objectiu promoure l’ús de l’art i la cultura com a eines de transformació social. Consisteix en un recorregut, un viatge físic i virtual, on els espectadors són alhora observadors i participants i els actors alguns dels joves immigrants de Salt.

'La qüestió no era si jo volia venir. La qüestió és que sóc aquí. De veritat penses que el traç d’un mapa ha de marcar el destí? Nosaltres tenim altres costums, però... Creus que sóc aquí per gust? Creus que m’he jugat la vida per...? No vull morir. M’agradaria que m’entenguessis. De veritat creus que això et pertany? De veritat creus que això no em pertany? M’agradaria que m’entenguessis, que em diguessis el camí que encara em queda per recórrer per assolir una espurna del que tu anomenes normalitat.'  

Àlex Rigola

* La recaptació d’aquest espectacle anirà destinada a entitats socials de Salt que treballen amb persones d'origen immigrant.

Crítica: Migranland

23/01/2014

MIGRANLAND, LA TERRA PROMESA

per Maite Guisado

Migranland és el treball que Àlex Rigola ha fet al Festival Temporada Alta amb un grup d'immigrants de Salt, un municipi enganxat a Girona amb una enorme concentració de gent procedent ni més ni menys que de 83 països diferents. Els relats s'articulen al voltant de la figura d'Ulisses, perquè es poden establir molts paral·lelismes entre episodis de L'Odissea i les històries reals que ens expliquen els protagonistes del muntatge.

Migranland és la terra promesa. Fan pujar el públic a un bus-pastera per arribar-hi. Posant-se en la pell d'un immigrant, va seguint tot un recorregut, pel qual va entrant també en les històries personals de cada protagonista.

Històries plenes de duresa, de dolor, de tendresa, que han escrit ells mateixos amb un català acolorit pels accents de les seves llengües.

No són immigrants “ensinistrats”. Durant tres mesos han fet tallers de fotografia, de vídeo, de teatre, amb la finalitat que cadascú trobés el llenguatge més adequat per expressar-se.

Tampoc no és un espectacle per calmar la mala consciència occident, un discurs de xarlataneria paternalista com aquell a què ens tenen acostumats algunes oenegés. Fàcilment ho podria ser, però no ho és.

Rigola ha assolit una comunió d'humanitat, que té diversos vèrtexs d'emoció pura. Segurament ha estat beneficiós per a ells poder donar visibilitat a les seves vides, però sens dubte qui en surt més beneficiat és el públic.

S'agraeix que el teatre, a part d'entretenir o d'enriquir-nos intel·lectualmet, ens toqui com a persones.