Migrare

Dansa

informació obra


Companyia:
Cia. Maduixa
Direcció:
Joan Santacreu
Coreografia:
Cristina Fernández
Composició musical:
Damián Sánchez
Vestuari:
Pascual Peris
Il·luminació:
Ximo Olcina
Dramatúrgia:
Paula Llorens
So:
Andrés Roses
Ajudantia de direcció:
Paula Llorens
Intèrprets:
Cristina Maestre, Melissa Usina / Paula Esteve, Laia Sorribes, Paula Quiles, Sara Canet
Sinopsi:

Quatre dones i un espai buit minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Van haver de deixar la seua terra d’origen i el país d’arribada les rebutja. L’espai s’ha convertit en un no-espai. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on arrelar, un lloc al qual anomenar «llar». Només demanen això i lluitaran per aconseguir-ho. Una peça de dansa sobre xanques. Equilibri i poesia en moviment que apel·la les emocions dels espectadors.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Migrare

12/09/2021

Caure i aixecar-se

per Alba Cuenca Sánchez

La companyia Maduixa torna a pujar sobre les xanques. Després de Mulier, la proposta sobre la violència de gènere que els va valdre el Max de carrer, repeteixen fórmula per parlar ara de les migracions.

A l’inici de l’espectacle, les quatre intèrprets arriben des de punts diferents transportant les xanques en equilibri sobre el cap. Un cop al centre, veurem com se les col·loquen, s’alcen i comencen el seu moviment bressolar sense deixar la coreografia. La peça les manté en un camí constant, topant-se amb tot d’obstacles que intuïm tot i la seva invisibilitat. Salten, caminen, corren, cauen i s’aixequen i es balancegen en moviments pendulars com les onades. En una potent última part, fins i tot s’atreveixen a dansar sobre una sola xanca, mantenint en tot moment la coordinació grupal.

Al virtuosisme i a la poesia visual se li ha de sumar una altra de les característiques de la companyia: l’emoció de les intèrprets. Així, acompanyades per la música greu, veurem en els seus rostres la por, el cansament, el suport mutu i la força per seguir intentant-ho. Aquesta manera d’encarar les peces les converteix en una molt bona opció per al públic menys aficionat a la dansa, que a través de l’empatia pot deixar-se portar més fàcilment pel moviment. L'energia, el dinamisme i l’espectacularitat fan la resta en una peça amb diferents capes que resulta atractiva per a totes les edats.