Migrare

informació obra



Companyia:
Cia. Maduixa
Direcció:
Joan Santacreu
Coreografia:
Cristina Fernández
Composició musical:
Damián Sánchez
Vestuari:
Pascual Peris
Il·luminació:
Ximo Olcina
Dramatúrgia:
Paula Llorens
So:
Andrés Roses
Ajudant de direcció:
Paula Llorens
Intèrprets:
Cristina Maestre, Melissa Usina / Paula Esteve, Laia Sorribes, Paula Quiles, Sara Canet
Sinopsi:

Quatre dones i un espai buit minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Van haver de deixar la seua terra d’origen i el país d’arribada les rebutja. L’espai s’ha convertit en un no-espai. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on arrelar, un lloc al qual anomenar «llar». Només demanen això i lluitaran per aconseguir-ho. Una peça de dansa sobre xanques. Equilibri i poesia en moviment que apel·la les emocions dels espectadors.

Crítica: Migrare

01/10/2021

L'emoció sobre xanques

per Iolanda G. Madariaga

La companyia Maduixa torna a calçar-se les xanques per parlar-nos del fet migratori. Abans ho havien fet al premiat Mulïer (2016, Premi Max 2017), espectacle de carrer on la dansa sobre xanques feia referència a les violències masclistes.

Quatre ballarines entren a escena d’entre el públic carregades amb les seves xanques. La seva entrada és ja tota una declaració: amb els ulls al centre de l’escenari, el farcell de les seves xanques i una determinació pausada i serena, però també greu, anuncien el drama. No és gens fàcil caminar sobre unes crosses, com tampoc ho és deixar el lloc d’origen per anar a buscar-se la vida a un indret desconegut i hostil. Migrare parla d’un camí ple d’obstacles i dificultats, però també d’ajuda mútua, de generositat i determinació. Ho fa des d’un llenguatge abstracte però amb tota la força de l’emoció. L’execució de la coreografia és pulcra i harmònica: hom pot apreciar sense dificultat les hores dedicades al treball corporal de la companyia. Però el que dona un plus a l’espectacle, és una gestualitat i uns rostres que van més enllà de la delicada dansa/circ que practiquen. Aquí rau l’empatia que desperten les quatre dones en la seva evolució escènica, sobre una partitura original de Damián Sánchez. El compositor acompanya la Cia. Maduixa des de fa més de vuit anys creant, no només una música, sinó un ambient sonor adequat a cada espectacle. Aquesta conjunció de llenguatges artístics que la Maduixa persegueix en els seus espectacles, es veu aquí també acomplida per un disseny de vestuari, gens concret, que es pot qualificar al mateix temps de subtil i revelador, obra de Pascual Peris.