Migrare

informació obra



Companyia:
Cia. Maduixa
Direcció:
Joan Santacreu
Coreografia:
Cristina Fernández
Composició musical:
Damián Sánchez
Vestuari:
Pascual Peris
Il·luminació:
Ximo Olcina
Dramatúrgia:
Paula Llorens
So:
Andrés Roses
Ajudant de direcció:
Paula Llorens
Intèrprets:
Cristina Maestre, Melissa Usina / Paula Esteve, Laia Sorribes, Paula Quiles, Sara Canet
Sinopsi:

Quatre dones i un espai buit minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i de prejudicis. Van haver de deixar la seua terra d’origen i el país d’arribada les rebutja. L’espai s’ha convertit en un no-espai. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on arrelar, un lloc al qual anomenar «llar». Només demanen això i lluitaran per aconseguir-ho. Una peça de dansa sobre xanques. Equilibri i poesia en moviment que apel·la les emocions dels espectadors.

Crítica: Migrare

13/09/2021

Superar les pedres del camí

per Jordi Bordes

Maduixa Teatre torna a confiar amb les xanques per expressar, amb una coreografia molt expressiva les sorpreses en l'emigració. Un viatge fet per quatre dones que es troben al cami i que el comparteixen. I que s'ajuden. I que s'il·lusionen.I que lluiten davant le sprimeres advertistats inesperades. Més enllà del desgast físic per arribar a un destí somiat, en el que esperen trobar la prosperitat per a la seva família, cal sobreposar-se al despropòsit burocràtic que posa traves al seu dret a viure, treballar i descansar en una plaça acollidora.

Si a Mulïer, Maduixa Teatre ja va fer un preciós treball coreogràfic que ensenyava les dificultats per a dignificar elpaper de la dona a la societat (també amb xanques i al carrer), ara la proposta és doble perquè són immigtrades les dones que demanen el seu dret a ser respectades. Sense ni una paraula, només amb l'expressivitat i amb un vestuari neutre que evoca a l'Orient Mitjà o a l'Àfrica (pel mocador com a turbant i perquè entren carregant les xanques al cap, com si dugiuessin un cubell d'aigua cap a casa) relaten amb el moviment, les caigudes i les tornades a aixecar. Les ajudes entre elles per anar superant cada còdol del camí. Hi ha una dignitat i il·lusió que recorda al Camí a l'escola de Campiquipugui (Premi de la Crítica de teatre famliar 2020). La valentia per lluitar honestament i per no oblidar ningú al darrera. Maduixa teatre ja ha treballat també en el que evoca al treball infantil a . En aquell cas és el joc i el ball el que evadeix de la repressió qie pateixen. Una peça que insisteix en els més febles i que busquen formes de supervivència anímica. Maduixa Teatre construeix uns personatges que s'encoratgen entre ells. Que són tota una pastilla d'empoderament i resiliència. La seva energia (el treball és de notabler desgast físic però saben concentrar mot bé la força per no excedir-se en les formes), sí, contagia.