Miranius. De_paper

Familiar

informació obra


Companyia:
De Paper
Sinopsi:

Grills, aranyes, abelles, ocells, talps i formigues. La vida s'escampa per tots els racons. A la riba d'un riu, les bestioles comparteixen un tros de terra. Cadascuna amb el seu niu, el seu cau, el seu catau. De vegades com veïnes ben avingudes, d'altres no tant. Un dia hi arriba una nova espècie, la humana. Una pagesa que també hi fa el seu niu: una barraqueta de canya i fang. Amb el pas dels anys, però, aquell niu humà anirà creixent. Com s'ho faran les bestioles per continuar vivint allà?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Miranius. De_paper

04/04/2022

Senzill, net, màgic

per Jordi Bordes

De_paper no enganya. El seu univers va néixer a Dins la panxa del llop en què, símplement, es limitaven a representar el conte a partir d’unes figues retallades de paper i la música interpretada en directe. A Miranius, l’aventura ha crescut. Ara no necessiten construir a partir d’un relat clàssic si no que el proposen ells (sense sortir d’aquest espai d’imaginar-li caràcter a la Natura i amb un discurs que celebra l’hort i els seus inseces i relativitza l’èxit de les segones residències i les piscines privades).

L’espai és molt ambiciós perquè es construeix i deconstrueix com si fos un trencaclosques de cub de sis quadres, però amb formes impossibles que generen siluetes quasi cubistes. A mesura que es va explicant l'obra l'espai escènic es va desplegant i replegant (d'una manera similar a la de Teatro Amazonas, però amb una il·lustració concreta, figurativa. Paral·lelament, el relat i la música va avançant sense presses, afegint capes a les pistes musicals amb forma de loop. De_paper sempre juga amb un gust per a la frase clara i senzlla i pessics d’imatges que toquen mesuradament l’ànima, que desperten els records, que desvetllen la imaginació de cada espectador en la seva Natura de la infància.