Miratges i pampallugues

Familiar

informació obra


Sinopsi:

En un viatge a contracorrent del temps, un pintor, un intèrpret i un músic es fusionen per teixir una història de vida. A través de les imatges, els sons, el joc i les relacions, endinsen el públic en un laberint on la vellesa és l'inici i la infància, el retorn. Revelant la complexitat de l'existència humana, plena de colors, profunditats i moments de pura alegria. Un espectacle on capes i capes de text i imatges es tornen a fer visibles raspant i pelant, con un palimpsest, desvetllant noves percepcions i significats sobre el que podria haver estat i el que és. Una experiència plena d'imaginació i encant que convida a explorar les múltiples dimensions de la vida.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Miratges i pampallugues

20/11/2024

Notable observació de sorpreses

per Jordi Bordes

Sense presses, donant temps a què la canalla descobreixi què succeeix a l'escena. Si a Pintamúsica es juga amb l'audiovisual, ara la pintura és orgànica. Sense necessitat d'estimular la canalla amb contínues intervencions directes atrapa per les sorpreses que emergeixen del llenç i per la capacitat de transformació en directe. 

Hi ha peces com a Insectotròpic (The legend of burning man, Orpheus) o el darrer de Sergi Estebanell (Act 2: love) en que l'acció plàstica es desenvolupa en un lateral i queda projectat a l'escena. Aquí s'embruta directament. Són tres personatges que, aparentment, viuen la seva fantasia particular (sigui amb la pintura, la música o el moviment), però que s'escolten i se cedeixen espai. Com qui juga amigablement en una escola bressol, o qui compartteix espai de descobriments amb el germà petit al menjador de casa.

Els personatges comparteixen les sorpreses. De fet, és el llenç el que va destapant els secrets i ella té la paciència d'anar estirant el fil, amb cura perquè no es desmanegui. La peça, doncs, podria ampliar-se donant l'atenció les altres dues subtrames per plantejar una trilogia.

Miratges i pampallugues dura prop d'una hora, un temps inusual per a canalla de 0 a 5 anys. També és cert que la canalla que ha assistit a la funció del SAT! fregava l'etapa escolar i ja ha après a descobrir a través dels altres, com a inquiet observador. Captar l'atenció a la canalla sense una narració, un conte, amb la calma de l'experimentació i sense quasi interacció directe és un notable repte que aconsegueix transitar la companyia.