Orpheus

Nous formats

informació obra


Companyia:
Insectotròpics
Sinopsi:

La narració d’un mite clàssic convoca no només els llenguatges visual, performatiu i sonor sinó també un univers doble: el real i el metavers. Tots dos plans transcorren de manera paral·lela, però també s’encreuen i beuen l’un de l’altre.

Orpheus, el músic i poeta més gran del món, queda devastat per la mort de la seva estimada Eurídice. Amb l’ajuda de l’Spiritcom, una màquina d’immersió virtual, i acompanyat pel poder de la seva música, Orpheus es llança a l’Hades decidit a tornar Eurídice a la vida.

Aquest és un viatge en el qual flueixen els gèneres, des de la fabulació mitològica a la crònica contemporània, una davallada a un món on la virtualitat genera un nou paradigma de confrontació entre la vida i la tecnologia. La frontera entre realitat i metavers es dissol i reclama, davant de la gran pressió tecnològica, una revisió ètica urgent sobre el poder de l’amor, de l’art i de les noves eines immersives per fer front a la mort i al dol.

Insectotròpics continua amb l’experimentació en viu del seu particular encreuament de mitjans i incorpora recursos inèdits en la seva trajectòria, en el camí cap a un refinament de la seva bacanal visual i sonora. El llenguatge propi assolit per la companyia i que identifica les seves creacions torna amb més força que mai. Igual que han fet en espectacles anteriors, Insectotròpics utilitza la tècnica del cinema en directe per narrar una història que s’explica amb tots els secrets de la posada en escena al descobert i que fa ús de recursos com la robotització de càmeres, l’expressió plàstica de la pintura i la manipulació digital en directe. En l’obra es juxtaposen àudios provinents de material audiovisual trobat a les xarxes socials amb texts extrets del diari d’una membre de la companyia escrits durant una vivència personal de dol.

És un muntatge multidisciplinari, sorprenent i extremament lliure, en el qual el mestissatge de llenguatges i mitjans obre la porta a una infinitat de possibilitats expressives. Si Orpheus és un músic prodigiós, en escena l’acompanyarà una Eurídice procedent del món de l’òpera. Tots dos protagonitzen un espectacle d’alt impacte, entre la performance, el live art i el concert.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Orpheus

25/07/2022

La segona oportunitat del metavers

per Jordi Bordes

La companyia Insectotròpics s'emmiralla en la mitologia grega per retratar l'actualitat. Ja ho van fer parcialment en aquella mena de Caixa de Pandora tràgica a Compra'm, pèrò ara ho fan amb la voluntat d'extrapolar el desig d'Orfeu de recuperar la seva enamorada (Eurídice) d'entre els morts, servint-se de la seva música. En l'espai estètic, el grup ha netejat l'espai (fins ara, sempre hi havia una estructura que ho embolcallava i que els acabava fent nosa) i ha incorporat la ´lricia. Orfeu (/i Eurídice), en xomptes d'arpa, canta i sedueix amb la veu de contratenor (i de soprano).

Si en l'assaig al Konvent de Berga el llenguatge ja funcionava però quedava massa amagat l'argument, ara s'és massa pedagògic perquè s'explica el mite al principi (amb uns retallables que pot recordar al deriri de Jordi Oriol de Rei Liró, Clàssics per a criatures) i posteriorment, en cada canvi d'escena. L'aparició dels robots per escaneljar els cossos d'Orfeu per al metavers recorda aquell Orlando furioso (Grec 2006) de Roland Olbeter que posterirorment faria El somni de Gulliver. El debat sobre la vida després de la mort plasmat en el metavers trasllada al debat de Perfectia de La Beatriz. Evidentment, Insectotròpics hi posa la seva dosi d'arts plàstiques, d'un treball de cinema live plàstic fet i retransmès en directe complex, i que funciona sovint per sobreexposició, per col·lapsar la pantalla d'imatges que permeten avançar la narrativa.

En l'estrena del Grec, li faltava densitat emocional al treball actoral. És molt probable que el rodatge permeti entrar molt més en el col·lapse dels personatges que combaten la mort, que no volen renunciar al seu amor i que sucumbiran en lam isèria per un error fatal final, quasi pueril. O potser hauran caigut en el parany de l'inframón que, en realitat, mai hagués permès la sortida (Com tampoc ho faria amb la Beatriu de Dante a Inferno de Castelluci, al 2009. O amb aquella Dolça Sodoma meva, de l'Espai Brossa, al 2016). En realitat, el treball d'Insectotròpics sovint deixa la presència dels personatges en un segon terme i, potser ara, en deixar buit l'escena els actors tenen un pes afegit is'hi troben més desprotegits. Ells són, a més conseqüència del destí fatal, poden fer ben poc per escapar-ne, per ser actius (encara que sigui Orpheu el que activi la cerca jugant amb el seu encanteri personal). Quan expressin la profunditat de les notes de comiat, per exemple, la peça tindrà un to molt més trasbalsador.