El somni de Gulliver

Nous formats | Òpera

informació obra


Producció:
Bayerische Staatsoper, Teatre Nacional de Catalunya
Autoria:
Roland Olbeter, Enric Montefusco
Direcció:
Roland Olbeter, Enric Montefusco
Dramatúrgia:
Roland Olbeter
Composició musical:
Elena Kats-Chernin
Direcció Musical:
Carlos Fesser
So:
Urbez Capablo
Il·luminació:
Cube, Bz.
Vestuari:
oana Poulastrou / Estudi Chu Uroz
Traducció:
Rosina Nogales
Intèrprets:
Nathalie Pierhumbert, Kike Blanco (manipulació titelles)
Vídeo:
Dog Films
Interpretació musical:
Joan Martín-Royo (baríton), Clàudia Schneider (mezzosoprano), Antoni Comas (tenor), Carlos Fesser (baix baríton), Jordi Domènech (contratenor), Toni Gubau (contratenor), Oriol Rosés (contratenor), Antonio Fajardo (baix), Néstor Pindado Antoni (baix), Nanobots, cor infantil, cantants de l'Escola Aula de Música 7
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s'explicava la història fantàstica d'un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l'autèntica història que amaga l'obra de Swift: la recerca del sentit de la vida.

Olbeter basteix un gran teatre de personatges mecànics,  on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera i instruments electroacústics robotitzats. Aquesta fabulosa maquinària servirà per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir. El científic somia que construeix una nau que el porta a descobrir quatre mons desconeguts. En cadascun d'aquests planetes coneixerà éssers diversos que il·lustren grans qüestions: des de la submissió al poder fins a la tendència a lliurar-se al plaer sense límit, passant pel desig d'immortalitat o el canvi constant que implica l'existència.

Crítica: El somni de Gulliver

09/07/2016

Peça de formigueta treballadora per a una societat postfuturista

per Jordi Bordes

Curiositats d'aquest Grec. En la tauleta de nit de José Palazón (Birdie) hi ha, al costat del rellotge despertador i del paquet de tabac amb el cendrer, un llibre de Los viajes de Gulliver. La Agrupación Seños Serrano, doncs, també consideren aquest conte (molt caricaturitzat amb el país de Lil·liput...) un viatge inciàtic per a adults. Roland Olbeter és un entusiasta de l'òpera i de la tecnologia. I és capaç de construir veritables dispositius que sonen afinats com un instrument i que desplacen titelles i demés elements enmig d'un complex mapa informàtic i tecnològic fent-ho coincidir amb el so i amb unes imprescindibles imatges de vídeo, que sovint, superen el mateix artefacte.

L'equip d'Olbeter ha fet molt més complex l'aparell que, a més, és fàcilment traslladable amb una camioneta perquè el castellet és un remolc homologat per carretera. L'enginyer, que col·labora amb els grans artilugis de la Fura dels Baus ja havia fer una peça anterior remarcable, Orlando furioso (Mercat de les Flors, 2006), tot i que hi havia cant en directe. Ara, tot es gravat. Només hi ha alguns instruments clavats a les parets del remolc que toquen en directe acompassades per la resta de pistes de so. Això fa molt més fàcil donar una segona vida a aquest espectacle. Perquè s'ha  gravat en català, castellà i alemany (les llengues dels patrocinadors). És un exercici de tecnologia de precisió que cal celebrar però no aconsegueix commoure, sense la presència humana en directe en el quadre. Cal valorar-lo com una interessant aportació en la dramatúrgia tecnològica però l'argument i els versos (amb un abús dels infinitius per rimar, esgoten un pèl). Segurament, una traducció menys carregosa hagués dotat de frescor les mateixes escenes. Un dels grans mèrits de la peça és aconseguir un ventall de desplaçaments dels personatges molt ampli, sense que s'abusi en la reiteració.