El somni de Gulliver

Nous formats | Òpera

informació obra



Producció:
Bayerische Staatsoper, Teatre Nacional de Catalunya
Autoria:
Roland Olbeter, Enric Montefusco
Direcció:
Roland Olbeter, Enric Montefusco
Dramatúrgia:
Roland Olbeter
Composició musical:
Elena Kats-Chernin
Direcció Musical:
Carlos Fesser
So:
Urbez Capablo
Il·luminació:
Cube, Bz.
Vestuari:
oana Poulastrou / Estudi Chu Uroz
Traducció:
Rosina Nogales
Intèrprets:
Nathalie Pierhumbert, Kike Blanco (manipulació titelles)
Vídeo:
Dog Films
Interpretació musical:
Joan Martín-Royo (baríton), Clàudia Schneider (mezzosoprano), Antoni Comas (tenor), Carlos Fesser (baix baríton), Jordi Domènech (contratenor), Toni Gubau (contratenor), Oriol Rosés (contratenor), Antonio Fajardo (baix), Néstor Pindado Antoni (baix), Nanobots, cor infantil, cantants de l'Escola Aula de Música 7
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s'explicava la història fantàstica d'un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l'autèntica història que amaga l'obra de Swift: la recerca del sentit de la vida.

Olbeter basteix un gran teatre de personatges mecànics,  on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera i instruments electroacústics robotitzats. Aquesta fabulosa maquinària servirà per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir. El científic somia que construeix una nau que el porta a descobrir quatre mons desconeguts. En cadascun d'aquests planetes coneixerà éssers diversos que il·lustren grans qüestions: des de la submissió al poder fins a la tendència a lliurar-se al plaer sense límit, passant pel desig d'immortalitat o el canvi constant que implica l'existència.

Crítica: El somni de Gulliver

21/02/2017

GULLIVER OPERISTIC i MECANIC

per Ferran Baile

Roland Olbeter ha concebut i fabricat al llarg de set anys, des de la primera idea, un fascinant artilugi que preten arribar als sentiments a travers de motors, pistons pneumàtics, mecanismes industrials i autòmats, combinant-los amb veus operístiques i audiovisuals. El vehicle narratiu s´inspira en l´immortal obra de Jonathan Swift, Els viatges de Gullíver, publicada el 1726.

Un projecte arriscat i valent que transforma un clàssic literari en una sorprenent i per moments fascinant òpera mecanitzada. Experiència teatral insòlita. S´apreta un botó i tot l´espectacle es posa en marxa. Al llarg dels 60 minuts tot està programat : autòmats, estris mecànics, música, veus i audiovisuals comencen a funcionar i ens inviten a acompanyar-los en el viatge galàctic de Gullíver flotant dins el no res camí dels confins de l´univers.

Un Gullíver galàctic

Un viatge surrealista a la recerca del científic major que pugui donar resposta als dubtes de l´existència humana, que ens porta a quatre univers diversos en un viatge a traves del temps i l´espai. En la primera etapa Gullíver arriba al país dels Lil.liputs. Escarmentat de que no vulguin escoltar els seus raonaments per acabar amb les guerres, viatja fins a Glumdalkiltch on es deixa seduir per la reina del planeta dels sentits entre humides sensualitats. Però les ganes de saber i conèixer altres móns li poden al seu epícureisme i Gullíver fuig fins a la lluna dels  genis, els Immortals. Finalment el seu camí acaba amb els Houyhnhnms, els corbs savis, al planeta Cerebrum.

Tecnologia i teatre

A la frontera de cultura i tecnologia, aquest “birgueria” mecànic-visual, preten arriba als sentiments des de l´aparent  fredor de la mecanització o el que es el mateix dotar de sentiments les màquines.

Més de 60 motors i 250 pistons neumàtics que es controlen que es controlen des d´un ordinador, es posen en marxa per donar vida a 45 marionetes i robots, grans i petits. Juntament amb la composició musical, el vídeo i la il.luminació creen un món paral.lel al nostre.  Tot està muntat sobre un remolc, en forma de caixa escènica que es transporta amb un turisme.

Per espectadors inquiets i amants de les tecnologies

Un espectacle experimental sens dubte interessant i valuós, digne de ser conegut per tots aquells espectadors inquiets que volen anar més enllà del convencional, saber de les noves tecnologies aplicades a l´espectacle i seguidors de La Fura dels Baus, Marcel.lí Antúnez i el Teatre amb Autòmates.  

A la recerca de nous llenguatges

L´artista alemany Roland Olbeter va néixer a Hannover, però viu a Barcelona des de 1986. Escenògraf i Robot Art és col.laborador habitual de La Fura dels Baus (L´anell dels Nibelungues) i de Marcel.lí Antúnez, pels quals ha dissenyat tota mena d´instal.lacions sonores i mecàniques. Es, sens dubte, un dels creadors més destacats del teatre d´objectes contemporani. Ha creat múltiples escenografies mecàmiques per als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i ha col.laborat amb els treballs del director de cinema Bigas Luna i d´artistes plàstics com Jaume Plensa, Xavier Mariscal, Alfred Arribas i Enric Miralles. Ha concebut i dirigit l´òpera de cambra Orland el furiòs per a cinc music robots i soprano amb música de Michael Gross  

D´ell és l´idea, la direcció i el llibret d´El somni de Gullíver.

Col.laboradors globals

Ha comptat amb un seguit d´importants col.laboradors. La música inspirada en els robots i que compta amb deu instruments robotitzats ideats per Olbeter, és d´Elena Kats-Chermin, composititora nascuda a Uzbekistán que viu  actualmente a Australia. La dirección i producción musical ha estat de Carlos Fesser.  Els videos són d´Esterina Zerillo-Dog Films. Les marionetes son de Nico Nubiola,amb preparació técnica i manipulació de Kike Blanco. La concepció sonora i el disseny i software de control del teatre és d´Urbez Capablo. L´engenyeria del teatre de Simeó Ubach i l´electricitat i control de Carlos Jovellar. Les veus líriques corresponen al baríton Joan Martín-Royo (Gullíver), la mezzo soprano Clàudia Schneider (Glumdalkilitch), el tenor Antoni Comas (Rei Eggman), el baix baríton Carlos Fesser (Senyor Mondi), els contratenors Toni Gubau i Oriol Rosés (Immortals), els baixos Antonio Fajardo i Néstor Pindado (Corbs), el cor infantil Anna Barreiro, Lucía Verger i Nerea Urriza i l´Escola de Música 7M dirigides per Óscar Larios  (Nanobots).

Destaquem també la traducció del llibret de l´alemany a cura de Rosina Nogales i la traducció i adaptació del llibret a la partitura de Francesc Grimalt.  

L´sponsor-soci tecnològic  és FESTO una industria alemanya que es dedica a automatitzar empreses i l´espectacle és una co-producció Grec Festival de Barcelona, Bayerische Staatsoper i TNC.  

Espectacle en gira mundial

La primera versió d´aquest espectacle es va presentar al Grec-2016 i s´ha mutat per representar-la a la Sala Tallers del TNC. El mes de juny serà deu dies al Festival d´ôpera de Munchen (Munich) i ja té contractada pel 2018, una gira per Taiwan, Macao i Hong Kong.

En aquest moment estan tancant altres contractes a altres països europeus i arreu del món.

Per saber-ne més, www.tnc.cat  www.olbeter.com

text : ferranbaile@gmail.com