Mirta en espera

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Ángela Palacios
Ajudantia de direcció:
Jose Antonio Puchades , Carlos Martín-Peñasco
Il·luminació:
Ana Ugarte
Caracterització:
Sergio Esche
Sinopsi:

Mirta en espera és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir.

A través del seu relat va desmuntant també el somni de constant progrés i vida perfecta, amb el que inevitablement hem crescut a força de pel·lícules, sèries i cançons. Aquest somni que ens atrapa en futuribles altres vides. Mirta és actriu i vol viure de la seva professió i la seva trobada amb el públic es converteix en una sàtira del món artístic on moltes vegades el que menys importa és l’art.

Al capvespre en què es desenvolupa l’obra, ha quedat amb un representant que vol que formi part de la seva nova agència. I ella, que tant ha esperat una oportunitat així, està immensament feliç davant la cita. Però en el fons, no sap si espera l’èxit o l’amor, i les històries que va relatant sobre la professió es barregen amb el desamor i els malentesos.

Mirta viu la vida com si fos una pel·lícula … I sembla que el seu clímax està a punt de succeir.

Crítica: Mirta en espera

22/10/2018

Delicat retrat humà d'una jove artista

per Jordi Bordes

És un retrat petit, anònim, delicat. Que s'emmiralla en una actriu, però que podria reflexar-s'hi altres noies amb altres professions. I també amb altres homes. Perquè, des de la seva actitud vital passiva (sempre espera, sempre aguanta els cops i només reacciona quan les seves amigues l'emenpeyen, de bona fè, a un  onou error) retrata uns antiherois que han d'aprendre a defensar la seva dignitat. Mirta es espera és un espectacle de llarg recorregut, que porta uns tres anys en cartell, que cal imaginar que ha tingut molt temps per assentar i justificar rèpliques i situacions. L'obra té una rèplica molt similar, en cartellera des de fa un any, Auténtica.

Ángela Palacios sap trobar un punt d'humor, en aquesta tragèdia contínua del seu personatge. Sempre esperant. Atenent les trucades de la mare que li exigeixen un futur millor. Responent a la figureta de l'Oscar falsa per donar-se d'important. I convocant als espontanis del parc que se la miren, li riuen, l'escolten i li tiren alguna moneda quan toca la guitarra o canta amb el micròfon. És preciós que, amb tant poc,es pugui projectar tant enllà. Un treball fi que no carrega de tintes per provocar un somriure sorollós,; transmet un somriure càlid molt íntim. Tot queda orgànic, integrat, i redimeix al final. No és important si la trucada és de la mare, a en Bruno, al seu alter ego d'actriu argentina de tornada de tot o al representant. El que compta és que és ella la que truca. 

Trivial