Misa Fronteriza

Teatre

informació obra


Direcció:
Alberto Ontiveros
Companyia:
Cia. Maduixa
Autoria:
Ravid Goldschmidt
Sinopsi:

La frontera com a límit que serveix per passar d'un espai a un altre, d'una etapa de la vida a una altra, aquesta és la fixació de l'autor de Misa fronteriza, Luis Humberto Crosthwaite. A partir del ritual de la missa catòlica, l'espectacle planteja una reflexió sobre la cultura «norteña», la seva parla, els seus modes, la seva música, el seu vestuari..., amb la intenció de desconstruir el drama de la frontera. Amb humor i amb acompanyament musical, planteja una reflexió sobre la hibridació cultural i la tercermundialització del primer món. Una litúrgia irreverent oficiada amb tortillas i tequila. Un burrito conceptual, picant, nostàlgic, històric i profund.

Crítica: Misa Fronteriza

10/09/2016

L'absurd ritual de les fronteres

per Manuel Pérez i Muñoz

Mitjançant un calc irreverent de l'estructura del ritual de la missa catòlica, la companyia Universiteatro & Gorguz Teatro planteja un espectacle on es barregen, d'una banda, escenes didàctiques i jocoses sobre el folklore i, sobretot, la música del nord de Mèxic i, de l'altra, un joc escènic que explora el simbolisme de la frontera amb els Estats Units des d'un discurs més solemne. 

Les reflexions sobre la frontera plantegen una ambició poètica molt punyent, que barreja objectes, litúrgia i realisme cru. Els efectes de la identificació són automàtics, estem davant d'un drama d'abast universal. Amb risc evident de contagi entre el vessant més humorístic i el més seriós, l'estructura avança en paral·lel per tal que les parts només es freguin el mínim possible. Inspirats en la noció d'espectador ideal d'Augusto Boal, els oficiants conviden el públic a respondre i fer la rèplica, a donar-se la pau i postil·lar els amens corresponents. 

Entre el sermó i la litúrgia, i malgrat la calor asfixiant que es pateix a la sala, la comunió arriba, la màgia tequilera uneix la solemnitat del ritual amb l'atmosfera decadent de cantina mariatxi atrotinada. Arribats a l'èxtasi de la decadència, la necessitat de la divinitat (la dels ídols de la música ‘norteña’) es planteja com una escapatòria a les misèries de la quotidianitat i del context sociopolític. Amén.