Mitleid (Compassió)

informació obra



Dramatúrgia:
Mirjam Knapp (col·laboració), Stefan Bläske (col·laboració)
Intèrprets:
Ursina Lardi, Consolate Sipérius
Escenografia:
Anton Lukas
Vestuari:
Anton Lukas
Il·luminació:
Erich Schneider
Composició musical:
Bernardo Sandoval
So:
Marc Stephan
Vídeo:
Marc Stephan
Producció:
Schaubühne am Lehniner Platz
Autor:
Patrice Thibaud
Direcció:
Jean-Marc Bihour
Sinopsi:

Analitzar la realitat des de dalt dels escenaris. És l’objectiu del teatre del suís Milo Rau.

Després de The Civil Wars, on psicoanalitzava políticament Europa, i del recent impacte de públic i crítica de Five Easy Pieces sobre el cas del pederasta Dutroux, el periodista, dramaturg i cineasta, ara mateix al capdavant del teatre documental europeu, s’endinsa en un dels temes més candents de l’actualitat: les
rutes dels refugiats.

Un semidocumental basat en entrevistes a treballadors d’ONG i víctimes de la guerra a Àfrica i Europa que qüestiona els límits del compromís, la compassió i l’humanisme. Per què una persona morta a les portes d’Europa supera mil persones mortes a la guerra del Congo?

Crítica: Mitleid (Compassió)

30/10/2016

Bufetada Escènica

per Manuel Pérez i Muñoz
Qui s'hagi enfrontat mai als espectacles de Milo Rau sap que l'etiqueta de 'punyent' li queda molt curta. Els seus muntatges actuen amb precisió quirúrgica en la sempre feble consciència benpensant de la classe intel·lectual, el seu públic. Hem tingut la sort de veure a Catalunya 'Hate Radio', esfereïdor testimoni de teatre document sobre el genocidi de Ruanda, o 'Civil Wars', un fris quasi psiquiàtric sobre la descomposició moral d'Europa. Ara, el Temporada Alta ens brinda l'oportunitat d'acostar-nos a 'Mitleid', prolífica col·laboració amb la Schaubühne de Berlín.

El muntatge torna a fer servir les armes del teatre document per agitar des de l'essència els mecanismes de l'horror i els seus efectes sobre la nostra consciència. El relat parteix del terrible cas d'Aylan Kurdi, el nen refugiat de tres anys que va morir ofegat a les costes de Turquia, una imatge que va fer la volta al món, elevada a la categoria d'icona sinistra. Sense menystenir ni ponderar, Milo Rau s'allunya de l'ara i aquí, de les ferides en carn viva del present mediàtic, i agafa distància per tornar a bastir l'espant dels genocidis de Ruanda dels anys noranta. A través d'un llarg monòleg articulat en clau testimonial s'uneixen diferents vivències de cooperants que actuaven en la regió en el moment dels fets. El degoteig de barbàrie s'embolcalla d'una certa ironia, l'únic recurs possible per suportar més d'una hora de narració sense concessions, passejada per l'infern de les misèries humanes.

L'actriu Ursina Lardi carrega amb tot el monòleg central, un desplegament de contenció i dosificació d'una gran intel·ligència. Rau insisteix en el recurs de la projecció de vídeo de primers plans de l'actriu, el que facilita encara més el lluïment de la protagonista que pot incorporar detalls i matisos quasi cinematogràfics. L'altra actriu, Consolate Sipérius, actua de contrapunt acusador, testimoni directe de la carnisseria africana postcolonial que posiciona el públic en la seva doble natura d'espectadors passius d'un teatre i responsables indirectes de la inacció global davant la barbàrie. Gran bufetada escènica, sense pamflet ni sensacionalisme, un espectacle que, com un pinyol, queda travessat a la gola. Sense amabilitat ni concessions en les formes o el contingut, 'Mitleid' aconsegueix una pirueta a l'abast de molt pocs creadors. Bravo!