Mobil

Circ

informació obra


Intèrprets:
Jose Luis Ruiz Alonso (el belga)
Escenografia:
Adrien Batiot, Jose Luis Ruiz Alonso (el belga)
Vestuari:
Maria Jesus Buffa Figuero
Il·luminació:
Rafael Díaz Ramírez
Producció:
La Güasa Circo Teatro
Autoria:
La Güasa Circo Teatro
Companyia:
Inspira Teatre, Zipit Company
Sinopsi:

Mescla de fragilitat, desequilibri i tensió, aquesta és la història d’ un home senzill i una màquina complexa. Solo íntim de circ-teatre d’ objectes, sense text, on l’ actor-malabarista desenvolupa l’ especialitat de pilotes de bot viatjant a través del clowh i interactuant amb una escenografia viva i activa. Realitzada en un 90% amb material reciclat i plena de diferents mecanismes que reaccionen en cadena. Creant un ambient d’expectació entre el públic, a més a més de múltiples i diverses situacions en escena.

Crítica: Mobil

14/05/2018

No n'hi ha prou amb un excèntric sense retorn

per Jordi Bordes

El joc de les boles té la màgia que el malabarista té estudiat les paràboles que faran la bola per bastir un joc acrobàtic. O utilitzar-ho com a element còmic. José Luís Ruiz apel·la a la comicitat amb un personatge excèntric que sobta l'espectador amb un somriure i uns tics molt ben estudiats (només cal pensar amb Zazá de Los excéntricos per veure-hi una notable similitud, The melting pot pourri). Però si el joc de Los excéntricos es basa en la relació de tres personatges, que alternen un cert aire d'autosuficiència, el de Güasa no rebota enlloc. 

El joc de boles és un exercici que demana molt entrenament i concentració a l'hora d'executar-ho. Per això, és complicat atrevir-e a fer un número de llarga durada sense acompanyant. Ho han fet amb èxit puntualment alguns artistes com Möbius sense cap element però amb un exercici que multiplicava el joc amb altres accions. O Sebas amb Alone. que s'atreveix a narra una situació per escampar el número de boles. O, en certa mesura, Dékoncert que completa l'acció amb un acompanyant, interpretant música en directe i microfonant les fustes on rebita les pilotes per convertir-la en base sonora. Aqust treball de La Güasa Teatro pretén completar l'esclat final amb una escenografia olt atractiva que remet a un joc de Dr. Franz de Copenhaguen del TBO. Fa un temps, també hi havia un espectacle de molt petit aforament en què la poètica del secret es desenvolupava per aquests màgics itineraris de cordes que es tensen quan li arriba una bola amb la inèrcia pròpia del circuit (La caja). Però creure's que es pot empaquetar un espectacle només amb un comportament excènctric, un circuït  del TBO i el rebot de boles és no adonar-se que cal un element que ho lligui i que connecti amb el públic amb la mateixa eficàcia que a l'entrada.