Pierre Beauchamp (París 1631-1705) va ser ballarí i coreògraf. Treballà per a la companyia de Molière i és incert però se li atribueix la invenció de la notació Beauchamp-Feuillet, gràcies en part a la qual és possible en l'actualitat aproximar-nos a la dansa barroca. La connexió entre ball, literatura i música és aquell invent del dramaturg francès que coneixem com a "comédie-ballet". La companyia La Rita Produccions ret un sentit homenatge a aquella tradició amb "Molière la balla". Es tracta d'una peça multidisciplinar amb l'Ensemble Le Tendre Amour (viola de gamba, violí i claricèmbal), l'actor Jordi Coromina i la ballarina barroca Ludovica Mosca. Amb fragments de les més conegudes de les obres de Molière com "L'avar", "El malalt imaginari" o "La cantant calba", la música en directe i els delicats passos cortesans de ball i que eren molt populars en l'època, la peça presentada a la Mostra d'Igualada té un to historicista i acadèmic ben afinat. La qual cosa no impedeix un necessari sentit l'humor i fins i tot una actualització amb alguns fets coneguts pel públic jove a qui s'adreça i que en moltes ocasions es poden posar en paral.lel amb l'ambient en què Molière va viure, pràcticament tota la seva vida al servei de Lluís XIV, el rei sol.
L'espectacle és ple de bones intervencions de la mà de tots els intèrprets. De Jordi Coromina, i més enllà d'una dicció i una veu de gran profunditat, cal destacar una energia contagiosa, un esperit enjogassat i moltes ganes de transmetre tot allò que ha après en la seva investigació al voltant d'aquest període de la història del Teatre (així: amb majúscules). Pel que fa a l'Ensemble, la finesa en l'execució, la magnífica integració amb el conjunt de l'obra -amb fragments de text, inclòs- i la música de Lully i Charpentier, que realment necessita d'un espai acústic i una actitud molt determinada, aconsegueixen un petit miracle en cadascuna de les seves intervencions. I per últim la ballarina Ludovica Mosca, voluntariosa i esforçada, amb un repertori que a ulls actuals i especialment als profans pot resultar poc estimulant perquè no és espectacular, és ple de moments de gran bellesa i senzilla perfecció.
La resposta del públic, dos instituts de secundària que el dia de la representació a la Mostra van assistir, va ser d'interès, de respecte. Alguns problemes de ritme en el conjunt de l'espectacle i un llenguatge massa variable de registres, entre popular i literari, en una barreja certament problemàtica, no fan excel.lir absolutament la proposta, però la feina duta a terme és molt important i paga la pena regalar-se una hora de bona música, humor sincer, intèrprets intel.ligents i agrair a Molière una història feliç de comèdia i ball.
