Els qui hagin llegit la novel·la per a infants «Molsa», de David Cirici, premi Edebé del 2013, i també reconeguda pel Premi del Públic de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya d'aquest any on la cultura catalana va tenir una excepcional representació, retrobaran en aquest espectacle dos dels seus principals personatges: el gos Molsa i la petita Janinka.
La companyia Thomas Noone Dance ha sabut condensar en un espectacle familiar de durada breu (45 minuts) allò més essencial de la sensible història de David Cirici (Barcelona, 1954) i n'ha resultat un espectacle altament narratiu que s'explica amb molt poques paraules i que deixa que siguin els moviments coreogràfics de cada escena i els titelles gegants de Martí Doy, manipulats pels mateixos ballarins, els que complementin el relat.
Però encara no en té prou amb això i hi afegeix una banda sonora musical original de Jim Pinchen i un audiovisual, a vegades en clau de pel·lícula animada i a vegades en documental dibuixat en blanc i negre que situa els espectadors en una atmosfera bèl·lica indefinida, intemporal, però per això mateix, de caràcter universal i absolutament comprensible per totes les generacions i cultures.
El muntatge dóna la veu al gos Molsa en un joc compartit sense falses aparences entre l'actor que el representa (Blai Rodríguez) i el titella corresponent. I no cal que passin gaires minuts perquè petits i grans entrin en la convenció literària i teatral d'escoltar un gos que parla, que pateix com un humà, que s'enyora, que estima la Jeninka amb qui vivia i era feliç, que recorda les olors, els moments feliços amb ella, després que s'ha vist obligat per culpa de la barbàrie de la guerra, a vagarejar i a sobreviure al carrer —un gos sensesostre—, i a fugir de la violència a la recerca d'un món millor, a conèixer fins i tot un camp de concentració, a patir el maltracte d'un dels capos, a trobar l'amistat i la complicitat en un dels presoners de pijames de ratlles i a retrobar-se finalment, resseguint el rastre i reconeixent l'olor, amb la seva petita Janinka.
L'espectacle té dos nivells de comprensió: el més iniciàtic per als primers espectadors —probablement a partir dels 5 anys malgrat que la companyia ha estat prudent i no gosi parlar-ne— i el més adequat a la reflexió del contingut de fons —a partir de 8 anys—, i encara hi afegiria, esclar, un tercer nivell, el dels adolescents i el dels adults, com ja va passar amb la novel·la, adreçada inicialment als infants, però que va creuar sense problemes totes les fronteres d'edat. (...)
