Senyores i senyors i totis, benvingudes al ressort de l’estació del Nord. Aquest any el parc es transformarà en els parèntesis dels personatges de Shakespeare, en una estada de tranquil·litat per reflexionar sobre el frenètic dia a dia. Al més pur estil de la sèrie Withe Lotus (Mike Withe), oferirem als personatges la possibilitat de tabula rasa, que les revelacions i transformacions que ens proposa Shakespeare els serveixin per fer el següent pas en les seves (i les nostres) vides. Parem. Aturem- nos. Endinsem-nos en l’acte revolucionari de fer vacances per sol fet de fer vacances!
Si alguna vegada anéssiu per algun país europeu, preferentment del nord, i allà, al mig d’un parc us trobéssiu una obra de teatre... A veure. Una obra de teatre entesa com això, una obra de teatre, és a dir, amb una dramatúrgia, actors professionals, música, vestuari, una proposta estètica... Si alguna vegada us ho trobéssiu per algun país europeu, preferentment del nord, segurament pensaríeu quina sort que té el país en qüestió i quina potència té la seva cultura i que afortunats són els seus habitants. Oi?
Doncs no cal anar gaire lluny perquè això precisament és el que passa, quan arriba l’estiu, cada tarda al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona gracies a Parking Shakespeare, una autèntica meravella teatral encara potser massa desconeguda (no tot comença i s’acaba a Barcelona) que, a més de divertir-nos moltíssim, ens fa més europeus, preferentment del nord.
Aquest any aquesta troupe d’aire més aviat desmenjat però que té moltes taules al darrera proposa una versió lliure del Molt soroll per res de Shakespeare, que Jaume Viñas ha traslladat a un ‘resort’ turístic de luxe on els nobles originals es converteixen en magnats capitalistes i brokers insuflats i la peripècia avança a ritme de cançó italiana. Amb prou respecte per l’original shakespearià (partint de la traducció de Salvador Oliva) Vinyals ha refrescat la història, l’ha acostat a l’actualitat i n’ha impulsat la comèdia estripant-ne les costures però sense fer-li mal, al contrari, posant de relleu tot el que aquesta història escrita abans del 1.600 ens continua explicant.
El resultat és un text molt divertit que possibilita un espectacle encara més divertit perquè encaixa a la perfecció amb la companyia i fa sortir el millor de cada intèrpret, amén d’aprofitar el peculiar espai escènic i l’esperit amb el qual el públic s’asseu al que, si més no tècnicament, vindria a ser la platea. Adaptació, direcció i interpretació s’alineen per oferir una proposta artísticament molt meritòria i completament recomanable.
Molt soroll per res constata que, després de 15 anys de suar la cansalada, realment i metafòricament, al Parc de l’Estació del Nord, Parking Shakespeare no només ha consolidat un públic i una proposta. Fa la impressió que, a més, ha creat un format, un llenguatge propi i una manera de fer que converteixen aquesta companyia estiuenca en una autèntica meravella cultural, com les que et trobes anant per algun país europeu, preferentment del nord.