Senyores i senyors i totis, benvingudes al ressort de l’estació del Nord. Aquest any el parc es transformarà en els parèntesis dels personatges de Shakespeare, en una estada de tranquil·litat per reflexionar sobre el frenètic dia a dia. Al més pur estil de la sèrie Withe Lotus (Mike Withe), oferirem als personatges la possibilitat de tabula rasa, que les revelacions i transformacions que ens proposa Shakespeare els serveixin per fer el següent pas en les seves (i les nostres) vides. Parem. Aturem- nos. Endinsem-nos en l’acte revolucionari de fer vacances per sol fet de fer vacances!
Velocitat de vendaval perquè la comèdia rodi pendent avall. Jaume Viñas ha volgut fer una puntada al turisme de targeta de crèdit en aquesta nova adaptació del dramaturg britànic que signa Parking Shakespeare. Israel Solà va ser el primer a fer una versió a partir del text de Salvador Oliva. Per a Viñas el que mana és la sensació de vacances, de treballadors que procuren treure profit dels embolics de palau (en aquest cas una baralla entre els accionistes d'un ressort de Sicília). Tot agafa el to dels hits d'altres dècades (We no speak americano; Hey, mambo italiano; Piccolissima Serenata...), que entrarien en la playlist de Prat i Coll a aquell genial primera part d'Els Jocs Florals de Canprosa). En la tria dels actors que completen el repartiment hi ha dominat el coneixement musical. I per això apareixen guitarra, saxos, gralles (divertidament desafinades), acordió o violí. En realitat, Parking Shakespeare té una fórmula que el seu públic fidel, i també els que hi topen espontàniament per primera vegada, entren al joc. I en aquest plus de festa, ball i aplaudiments per mantenir el ritme, tothom ho celebra.
Al costat de Shakespeare, lletres com Qué la detengan... tenen tot el sentit. Viñas, que ja va fer una adaptació per a Joan Pera amb una entranyable i còmica adaptació de Scrooge (Tot l'any pot ser Nadal), sap posar-se la peripècia de cara amb unes interpretacions molt exagerades, de clowns excèntrics. A aquest Molt soroll per res ningú té l'enteniment, ningú posa el sentit comú. I tot es resol com si la fortuna posés tots els elements en òrbita d'un divertit i participatiu happy end.