Momo

informació obra



Direcció:
Jesús Arbúes, Anthony Mathieu
Autor:
Anna Roca, Benoït Broyart
Intèrprets:
Anna Roca
Composició musical:
Marta Rius
Escenografia:
Pablo Paz, Guillermo Gongora
Producció:
Cia de teatre Anna Roca
Il·luminació:
Jordi Roca
Vestuari:
Judith Torres
Companyia:
Vol'e Temps, Compagnie du sarment, Eudald Ferré i Luca Ronga
Sinopsi:

Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat, ens esperen per explicar-nos una història, la història de la nena Momo. Momo posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres i desitja ajudar la gent a humanitzar les seves vides, sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d'un dels béns més preuats de les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. I la vida resideix al cor.

Edat recomanada: a partir de 12 anys

Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015

Crítica: Momo

25/04/2015

El món en un petit hivernacle

per Iolanda G. Madariaga

El conte de Michael Ende es recrea en un espai no pròpiament teatral, si més no, gens convencional: a l'interior d'un antic casal, una escenografia que acull als espectadors és, a l'hora, lloc de representació. Entrem així en l'antic i petit hivernacle d'un abandonat jardí botànic. Allí, asseguts en cercle, entre els tancaments rovellats i sense vidres, se'ns presenten els narradors de la història. Venen d'un exterior fosc, d'una mena de boira del temps i entren en el cercle màgic de la representació. Vestits de forma indeterminada, es diuen habitants d'aquest espai, el mateix que va escollir per viure-hi la protagonista del conte. Momo era una nena que va aparèixer "un dia" en "aquell" poble. Va fer amics de seguida gràcies a la seva gran capacitat d'escoltar els altres. Els veïns apreciaven la rara qualitat de Momo i ella era feliç ajudant-los. Fins que van aparèixer els homes grisos amb la intenció d'apoderar-se del temps de les persones. Aquest Momo té la particularitat de fer entrar als espectadors en un espai escènic envoltant en el que la representació entra i surt del cercle en una mena d'espiral; en aquest sentit,  la música -original i en directe- juga un paper determinant. Amb només tres intèrprets, l'ajuda dels objectes més diversos i una acurada estètica, es recrea aquest conte moral que posa en qüestió els valors d'una societat que ha perdut la capacitat d'escoltar o ja "no té" el temps per fer-ho. 

Trivial