Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat, ens esperen per explicar-nos una història, la història de la nena Momo. Momo posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres i desitja ajudar la gent a humanitzar les seves vides, sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d'un dels béns més preuats de les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. I la vida resideix al cor.
Edat recomanada: a partir de 12 anys
Espectacle finalista al Premi de la Crítica espectacle familiar 2015
El conte de Michael Ende es recrea en un espai no pròpiament teatral, si més no, gens convencional: a l'interior d'un antic casal, una escenografia que acull als espectadors és, a l'hora, lloc de representació. Entrem així en l'antic i petit hivernacle d'un abandonat jardí botànic. Allí, asseguts en cercle, entre els tancaments rovellats i sense vidres, se'ns presenten els narradors de la història. Venen d'un exterior fosc, d'una mena de boira del temps i entren en el cercle màgic de la representació. Vestits de forma indeterminada, es diuen habitants d'aquest espai, el mateix que va escollir per viure-hi la protagonista del conte. Momo era una nena que va aparèixer "un dia" en "aquell" poble. Va fer amics de seguida gràcies a la seva gran capacitat d'escoltar els altres. Els veïns apreciaven la rara qualitat de Momo i ella era feliç ajudant-los. Fins que van aparèixer els homes grisos amb la intenció d'apoderar-se del temps de les persones. Aquest Momo té la particularitat de fer entrar als espectadors en un espai escènic envoltant en el que la representació entra i surt del cercle en una mena d'espiral; en aquest sentit, la música -original i en directe- juga un paper determinant. Amb només tres intèrprets, l'ajuda dels objectes més diversos i una acurada estètica, es recrea aquest conte moral que posa en qüestió els valors d'una societat que ha perdut la capacitat d'escoltar o ja "no té" el temps per fer-ho.