Monroe-Lamarr

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Carles Batlle
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Elisabet Casanovas, Laura Conejero, Eloi Sanchez, David Vert
Sinopsi:

Sergi Belbel dirigeix la trobada entre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que va poder alterar el curs de la Guerra Freda

L’any 1962 es produeix la trobada secreta entre les actrius Marilyn Monroe i Hedy Lamarr, una dona excepcional que també va despuntar com a enginyera gràcies al desenvolupament d’un sistema precursor de la tecnologia wifi actual. Carles Batlle ficcionalitza una trobada entre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que pot alterar el curs de la Guerra Freda.

Després de les mesures preses per la Generalitat de Catalunya respecte a la situació de la COVID-19, el Teatre Nacional de Catalunya suspèn les funcions de Monroe-Lamarr del 19 al 22/11/20.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Monroe-Lamarr

30/11/2020

Un feliç retrobament

per Pep Vila
Quin gust, després de poc més d'un mes d'absentisme: el retrobament! Ja ho compro: et poses el gel a l'entrada, distància de seguretat i mascareta durant tota la funció (incomodíssim), però retrobament. I retrobament amb la sala, els responsables de la sala, encara que sigui saludant a cops de colze. I retrobament amb les entrevistes amb actors i directors (com sempre els primers, molt nerviosos amb l'estrena). I retrobament amb l'avís que comença la funció, el dels mòbils i també amb companys de professió amb qui després fas un mini-debat; i mini perquè, ja se sap on havies de ser a les deu, i l'obra s'acabava a quarts de deu... I a tot això Monroe-Lamarr, què? Doncs una mica de tot; bona idea del dramaturg Carles Batlle: tot és verídic en les dues actrius i només la trobada és fictícia. Hedy Lamarr havia estat una sex symbol utilitzada per Hollywood com a tal, i de Marilyn ja ni parlem. En el dia de la lluita contra la violència masclista, impossible una estrena més oportuna. I es troben, Monroe (encertada Elizabeth Casanovas) demostra que no solament era cos, i Hedy Lamarr (esplèndida en molts moments Laura Conejero) que era una científica que va patentar un sistema de comunicació que detectava a control remot els submarins alemanys, en plena Segona Guerra Mundial, circumstància que els americans van ignorar. Totes dues van ser sotmeses al poder de Hollywood. L'obra està ben ambientada i en molts moments voles al cinema en blanc i negre, amb constants referències a actors de l'època. També voles cap al musical en certs moments de les dues actrius, però el que realment importava era la trobada entre totes dues, la trobada fictícia, i aquesta trobada triga a arribar... i tot el que succeeix a l'entorn de la trobada es fa certament feixuc. L'obra recupera el pols cap al final però, per mi, a l'obra li falta una mica més de passió...O potser som nosaltres els que, per culpa de la pandèmia, ens hem refredat una mica.