Monstres

informació obra



Companyia:
Playground – Xavi Bobés
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Autoria:
Xavier Bobés / Cia de teatre d'objectes Playground, assessor de creació: Eric de Sarria
Direcció:
Xavier Bobés / Cia de teatre d'objectes Playground
Intèrprets:
Xavier Bobés / Cia de teatre d'objectes Playground
So:
Pablo Rega
Vídeo:
Video i artefactes: Santi Vilanova , Eloi Maduell (PLAYMODES, David Sarsanedas
Il·luminació:
Jordi Vilà
Producció:
Festival TNT , Playground, Festival Temporada Alta , Festival MIMA de Mirepoix
Sinopsi:

Monstres / objecte d'objecte és un espectacle de teatre objectual. La maquinària dramatúrgica parteix dels següents principis d'estudi: l'hipnotisme i la màgia, la rutina i l'ensinistrament, la voluntat i l'ambició. A partir d'aquesta mescla el poder es nodreix pas a pas, lentament però incansable, a la recerca de la perfecció, de la bellesa crua del superhome. I a mesura que la missió transforma l'ésser en monstre, el ressó dels actes també canvien la mirada dels que presencien l'experiment, creant una complicitat de la qual tots són partíceps, espectadors i manipulador.

Crítica: Monstres

22/11/2014

Un racó de preciosisme obert a la interpretació més contemplativa

per Jordi Bordes

Xavier Bobés planteja  uns treballs que poden semblar espontanis però són fruit de llargues recerques. Per això, els seus acabats són peces precioses, no necessàriament amables. La penombra i el rostre neutre és el seu hàbitat natural a l'escena. Ell és un manipulador i qui ha de transmetre, parlar són els elements que desplaça. Ara, diu, les mans i els peus són part dels elements que manipula. I, efectivament,l l'arrencada de l'espectacle és un diàleg, una llita entre un peu i una mà que podria semblar còmic però té un punt de misteriós que embolcalla l'acció. A Monstres ha volgut treballar amb elements de la costura. Per això els maniquins són un element que aboca i que es van desplaçant sigui entre traços de patrons o on s'hi projecten il·lustracions amb un cert to angoixant. Construeix a partir d'aquests cossos buits una ciutat, una comunitat de persones que deambulen i conviuen i algú que els observa. Sigui un maniquí més petit o el propi actor. 

El públic se suma al voyeurisme d'aquesta coreografia de maniquins que entren en un espai tancat (aparentment) les taules de costura on patiran un atac. Diu Bobés que a partir d'aquests maniquins vol mostar la part fosca de la persona, allò que amaga. El cert és que els quadres insisteixen en una foscor que encercla i un punt asfixiant, però no s'hi troba aquesta malícia, aquella ànima fosca. En tot cas, és un treball que transporta i permet fer interpretacions molt obertes, l'artista acompanya, proposa però no limita la dramatúria a una narració o exposició evident, concloent. 

Trivial