Mostra d'El laboratori dels impossibles

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Mostra del treball realitzant durant ‘El laboratori dels impossibles (Taller d’intervenció artística a l’espai públic)’, impartit per Sergi Estebanell.
El laboratori dels impossibles és una trobada amb persones a l’espai públic amb l’objectiu de reflexionar sobre la importància de l’art al carrer, sobre el que es pot i el que no es pot fer avui dia l’espai públic, és també un viatge emocional on connectar amb desconeguts i compartir històries de vida i un espai per experimentar eines artístiques i maneres d’estar al carrer per comunicar-nos amb el públic/vianants.

Escena Poblenou convida a Sergi Estebanell a fer un taller d’arts de carrer, en un moment on cal reivindicar-les més que mai.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mostra d'El laboratori dels impossibles

26/10/2020

Laboratori explosiu

per Jordi Bordes

Sergi Estebanell ha posat a prova els alumnes que es van apuntar al Laboratori dels impossibles d'Escena Poblenou. Després d'unes quantes sessions en què es treballa la reacció natural amb el ciutadà a partir d'accions amb una certa dosi de provocació (tant còmica com social) van sortir al carrer a escampar la controvèrsia tot provant de rebentar alguns dels tòtems que estan perseguits al carrer. La sortida va ser des del passatge en què l'any anterior Estebanell i els d'Eléctrico28 van posar a prova The frame. Aquest cop, en comptes de pensaments de Georges Perec recitats a cau d'orella a través d'uns auriculars, plantejava una arrencada amb un missatge al Telegram. Unes preguntes que incitaven a rebel·lar-s'hi. Potser no era necessària tanta tecnologia. Perquè les accions, des del minut zero, convidava a subvertir i confabular en contra de la normalitat. I en el joc és on hi ha l fórmula més potent.

Un cop articulat el codi, ja només calia fruir-lo, puntualment intervenint-hi (jugant al Pica-paret o fent palmas a una sevillana enmig de la plaça. Altra cop, els cartells insistien en algunes de les reflexions del Telegram i en la necessitat de passar de pantalla. Avui anar treure's la mascareta pel carrer és un fet més transgressor que despullar-se. Des del Laboratori ensenyaven la potència en la desobediència, vigilant de totes maneres, les opcions de contagi. En un any, el món ha fet moltes passes cap enrere pel que fa a llibertats al carrer. El repte és continuar sent persones amb criteri i sentit comú per entendre que la situació pandèmica ha de ser provisional i que caldrà batallar per recuperar la capacitat de sorprendre i d'emocionar al carrer. Ens hi va la vida com a éssers d'una comunitat, que cada cop ha renunciat més a la col·lectivitat i s'ha anat tancant a presons interiors, sense adonar-se'n.