Mujeres de Shakespeare

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Rafael Álvarez "El Brujo"
Composició musical:
Javier Alejano
Escenografia:
Roberto García
Il·luminació:
Miguel Ángel Camacho
Companyia:
Collectif aïe aïe aïe
Autoria:
Charlotte Blin
Sinopsi:

De Shakespeare se ha dicho todo. Pero como ya se sabe, Shakespeare se sale. Reserva siempre algún descubrimiento nuevo para el oído atento y curioso de sutilezas. En la exploración del sentido y el juego de su sonido, esta es mi primera comunión. He seguido el rastro de un pontífice de la "bardolatría", tal vez uno de los pocos vivos todavía hoy. Un sabio que dedico su vida al estudio de la obra de Shakespeare; el crítico norteamericano Harold Bloom, autor de un libro imprescindible sobre el universo Shakespeare: "La invención de lo humano".

Yo quería hacer un espectáculo diferente, pero estando de vacaciones en el Caribe me salieron al paso las mujeres de Shakespeare. Me prendé de Rosalinda (Como gustéis) de su ingenio triunfante, de su luz y de sus respuestas. De Catalina (La fiera domada), de Beatriz (Mucho ruido y pocas nueces") y de Julieta, tan sublime que te hace sentir culpable de albergar cualquier sentimiento de ironía (por la edad, se entiende) o de escepticismo frente a la inocente plenitud absoluta del amor romántico. En fin, las amo. Y pienso que no es difícil amarlas si se las conoce. También amó Shakespeare la belleza oscura de su enigmática Dama de los sonetos. ¿Quién era? Desde el Caribe se agrandan los ecos de ese viejo misterio que, parece ser, convirtió a Shakespeare en una autoridad mundial en temas de cuernos. Pero el genio no tiene sexo. Shakespeare exploró la conciencia femenina a sabiendas de su mayor sabiduría, perspicacia y sentido de la realidad, frente al instinto elemental, básico y simplón del macho narcisista. En esta era de cambio de paradigma –y a ver si ya viene de verdad de una vez el cambio- esta reflexión es interesante. Patriarcal, ambivalente, homosexual, bisexual, feminista o femenino, Shakespeare no es fácil de atrapar. Con todas ellas –de las mujeres víctimas de tragedia, sólo Julieta las representa- espero jugar, gozar y reír en las fauces del fin de una época. Saludos a la que viene: Ellas.
Ya se levanta…..¡El Telón!


Crítica: Mujeres de Shakespeare

05/05/2015

El Brujo, bufó en estat pur

per César López Rosell

Rafael Álvarez el Brujo ha donat descans al Condal al pícaro d’ El Lazarillo de Tormes per ficar-se en l’univers de 'Mujeres de Shakespeare', un text escrit pel mateix actor partint de 'La invención de lo humano' , llibre del màxim expert en l’obra del Bard Harold Bloom. El còmic ironitza al referir-se al crític nord-americà: «Bloom ha arribat a tal grau d’empatia amb Shakespeare que ja no se sap si va ser ell mateix qui va escriure Hamlet ». 

 I allà tenim el bufó explicant-nos que l’espectacle se li va ocórrer durant unes vacances a Cuba. Pensava en fer una altra espectacle però se li van aparèixer les seves quatre seleccionades dones de les obres del autor «la consciència de les quals ens parla i ens sacseja». I ja no es va poder resistir a l’encant de l’enginyosa Rosalinda ('Al vostre gust' ), sobre la qual centra el seu relat, i al de Caterina ( La feréstega domada ), Beatriu ( Molt soroll per no res ) i l’exuberant i romàntica Julieta. També hi apareix la misteriosa Dama Oscura, a la qual estan dedicats els sonets 127 i següents de l’autor. La identitat del personatge li permet satiritzar sobre Shakespeare com a expert mundial «en el tema de les banyes». 

El Brujo picoteja amb bona dicció en els versos oferint fiblades breus dels seus protagonistes, luxosament vestits amb la música en directe del violinista Javier Alejano. Però la força del monòleg es troba en el desplegament dels seus recursos gestuals i onomatopeics. Surt de la narració quan li ve de gust, encara que sempre és en el moment oportú, amb la intenció de fer hilarants al·lusions a l’actualitat política i cultural. 

De Rajoy diu: «És un enigma quàntic, que es pot trobar en dues posicions i a la vegada en cap d’elles. A Rajoy no l’entén ni Punset». De les seves bromes no se salva ni Bankia, ni Ana Botella, ni Podem. El regal de la col.lecció de 'Juego de tronos' que Pablo Iglesias li va fer al Rei dóna també molt de joc. Es mostra respectuós amb Shakespeare, però esmicola amb gràcia irresistible, pirotècnia joglaresca i també molta ironia algunes de les seves frases més cèlebres. I no hi falten les bromes per als directors que «s’adormen en els assajos» o els que mouen la batuta davant d’una orquestra que no els fa ni cas. 

 És el Brujo en estat pur, però per disfrutar-ne plenament cal deixar-se sorprendre per la seva actuació al teatre. Pot ser que trobin buits en el seu relat, però no els defraudarà mai.