Rafael Álvarez el Brujo ha donat descans al Condal al pícaro d’ El Lazarillo de Tormes per ficar-se en l’univers de 'Mujeres de Shakespeare', un text escrit pel mateix actor partint de 'La invención de lo humano' , llibre del màxim expert en l’obra del Bard Harold Bloom. El còmic ironitza al referir-se al crític nord-americà: «Bloom ha arribat a tal grau d’empatia amb Shakespeare que ja no se sap si va ser ell mateix qui va escriure Hamlet ».
I allà tenim el bufó explicant-nos que l’espectacle se li va ocórrer durant unes vacances a Cuba. Pensava en fer una altra espectacle però se li van aparèixer les seves quatre seleccionades dones de les obres del autor «la consciència de les quals ens parla i ens sacseja». I ja no es va poder resistir a l’encant de l’enginyosa Rosalinda ('Al vostre gust' ), sobre la qual centra el seu relat, i al de Caterina ( La feréstega domada ), Beatriu ( Molt soroll per no res ) i l’exuberant i romàntica Julieta. També hi apareix la misteriosa Dama Oscura, a la qual estan dedicats els sonets 127 i següents de l’autor. La identitat del personatge li permet satiritzar sobre Shakespeare com a expert mundial «en el tema de les banyes».
El Brujo picoteja amb bona dicció en els versos oferint fiblades breus dels seus protagonistes, luxosament vestits amb la música en directe del violinista Javier Alejano. Però la força del monòleg es troba en el desplegament dels seus recursos gestuals i onomatopeics. Surt de la narració quan li ve de gust, encara que sempre és en el moment oportú, amb la intenció de fer hilarants al·lusions a l’actualitat política i cultural.
De Rajoy diu: «És un enigma quàntic, que es pot trobar en dues posicions i a la vegada en cap d’elles. A Rajoy no l’entén ni Punset». De les seves bromes no se salva ni Bankia, ni Ana Botella, ni Podem. El regal de la col.lecció de 'Juego de tronos' que Pablo Iglesias li va fer al Rei dóna també molt de joc. Es mostra respectuós amb Shakespeare, però esmicola amb gràcia irresistible, pirotècnia joglaresca i també molta ironia algunes de les seves frases més cèlebres. I no hi falten les bromes per als directors que «s’adormen en els assajos» o els que mouen la batuta davant d’una orquestra que no els fa ni cas.
És el Brujo en estat pur, però per disfrutar-ne plenament cal deixar-se sorprendre per la seva actuació al teatre. Pot ser que trobin buits en el seu relat, però no els defraudarà mai.
