Muñeca de porcelana

Teatre

informació obra


Autoria:
David Mamet, Bernard-Marie Koltès
Adaptació:
Bernabe Rico
Direcció:
Juan Carlos Rubio, Jean-Pierre Garnier
Ajudantia de direcció:
Chus Martinez
Escenografia:
Curt Allen Wilmer
Il·luminació:
Jose Manuel Guerra
Vestuari:
Guadalupe Valero
So:
Mariano J. Garcia Lopez
Sinopsi:

Un milionari li acaba de comprar un avió a la seva jove promesa com a regal de bodes. La seva intenció és jubilar-se i dedicar-se per complet a ella. Durant el seu últim dia a l'oficina abans de reunir-se amb ella, instrueix al seu jove ajudant per a poder atendre els seus negocis des de la distància. Però just abans de sortir rep una trucada d'última hora que desitjarà no haver rebut mai.

Estan els poderosos lliures de rendir comptes pels seus actes? Existeix una èlit que mou els fils amb capacitat per canviar el rumb dels esdeveniments amb només una trucada? El poder de la política, l'economia i els mitjans de comunicació són els temes centrals d'aquesta obra.

"Muñeca de porcelana" és la catorzena obra de David Mamet, autor americà de clàssics com "Oleanna", "American Buffalo", "Glengarry Glen Ross", així com de guions cinematogràfics com "El carter sempre truca dos cops" i "Els intocables d'Eliot Ness". Aquesta versió està protagonitzada per José Sacristán i Javier Godino, i dirigida per Juan Carlos Rubio.


Crítica: Muñeca de porcelana

07/02/2017

Sacristán és millor que Al Pacino

per Pep Vila

No m'estranya que David Mamet li hagi fet un regal a Sacristán, premiant la seva gran interpretació. No m'estranya veient la dedicació de Don Pepe al seu personatge i, en comparació, sabent que, en les primeres representacions a Broodway, Al Pacino no se'n sortia, vull dir que no s'acabava de saber el paper. I per tant, no m'estranya que aquesta obra, un punyent i amarg retrat de la corrupció, no hagués funcionat a la meca del teatre i sí funciona aquí. Per què el text és esplèndid i actual, malgrat que es va escriure fa anys...però sobretot hi ha IVA important...i no és precisament el cultural: la interpretació. Aquest personatge no el fa qualsevol i aquí és on Sacristán demostra el per què és un dels millors. Només un detall: es passa la meitat de l'obra parlant per telèfon i en tot moment dóna la sensació que al altre costat hi ha algú. La seva incommensurable actuació fa que en cap moment apartis la vista de Sacristán. Imprescindible l'obra i imperdible l'actuació de l'actor. Don Pepe