Muñeca de porcelana

informació obra



Autor:
David Mamet, Bernard-Marie Koltès
Adaptació:
Bernabe Rico
Direcció:
Juan Carlos Rubio, Jean-Pierre Garnier
Ajudant de direcció:
Chus Martinez
Escenografia:
Curt Allen Wilmer
Il·luminació:
Jose Manuel Guerra
Vestuari:
Guadalupe Valero
So:
Mariano J. Garcia Lopez
Sinopsi:

Un milionari li acaba de comprar un avió a la seva jove promesa com a regal de bodes. La seva intenció és jubilar-se i dedicar-se per complet a ella. Durant el seu últim dia a l'oficina abans de reunir-se amb ella, instrueix al seu jove ajudant per a poder atendre els seus negocis des de la distància. Però just abans de sortir rep una trucada d'última hora que desitjarà no haver rebut mai.

Estan els poderosos lliures de rendir comptes pels seus actes? Existeix una èlit que mou els fils amb capacitat per canviar el rumb dels esdeveniments amb només una trucada? El poder de la política, l'economia i els mitjans de comunicació són els temes centrals d'aquesta obra.

"Muñeca de porcelana" és la catorzena obra de David Mamet, autor americà de clàssics com "Oleanna", "American Buffalo", "Glengarry Glen Ross", així com de guions cinematogràfics com "El carter sempre truca dos cops" i "Els intocables d'Eliot Ness". Aquesta versió està protagonitzada per José Sacristán i Javier Godino, i dirigida per Juan Carlos Rubio.


Crítica: Muñeca de porcelana

02/02/2017

Envolar i fer aterrar sense turbulències David Mamet

per Andreu Sotorra

De Broadway al rovell de l'ou del món. Tot i que l'actor Al Pacino va rebre una clatellada crítica pel seu paper en l'estrena d'aquesta obra breu de David Mamet (Chicago, Illinois, EUA, 1947) al Gerald Schoenfeld Theatre, el desembre del 2015, al director Juan Carlos Rubio i el veterà actor José Sacristán no els ha fet por l'aventura pionera d'estrenar-la fora del focus de Broadway.

I és que el text original de «China Doll», del dramaturg David Mamet, és un dels models d'estructura teatral quan pràcticament el deixa en mans —gairebé monòleg tot i que hi apareix també l'actor Javier Godino— del protagonista de l'obra, un empresari vinculat a la política, multimilionari, que ha comprat un avió a Suïssa per a la seva jove nòvia perquè voli fins al Canadà, però una pretesa emergència el fa aterrar als EUA. (...)

En només 75 minuts, l'actor José Sacristán mostra el gir que pot fer en l'afer que li cau al damunt i també els fils que mouen el poder, des de la política, la justícia, les finances i els mitjans de comunicació. Un retrat que, afegit al coneixement que els espectadors tenen de la realitat actual que els envolta i que envolta la bola del món, gairebé fa que puguin posar cara i ulls i nom i cognoms al personatge de ficció.

José Sacristán manté en constant evolució l'ascens i la caiguda... i la sorpresa final! que es guarda a la màniga el seu personatge. Ho fa amb converses telefòniques entretallades, amb ordres i contraordres, respostes i contrarespostes, pujades i baixades de to, a vegades observat només, entre el temor i la timidesa, pel seu secretari, a vegades monologant per a ell mateix, modelant el que es podria dir que és un antimonòleg que li serveix en safata David Mamet amb la precisió que caracteritza els seus textos teatrals i els diàlegs dels seus guions. (...)