Xron (Xesús Ron) és el dramaturg i director de N.E.V.E.R.M.O.R.E., una creació de Grupo Chévere, companyia gallega amb més de trenta anys de trajectòria que es defineix com un grup d’agitació teatral i que és de referència absoluta –va obtenir el Premio Nacional de Teatro l'any 2014– en termes de teatre polític i documental. Aquest espectacle, resultat d'una militància sostinguda, recalarà del 7 al 16 de gener al Teatre Lliure, per fer memòria i també per jugar a imaginar l'afer Prestige –el funest vessament de tones de fuel a les costes de Galícia l'any 2002– no només com una catàstrofe ecològica sinó també com un avís de l'actual situació de pandèmia.
L'absència total de so que segueix al soroll de l'onatge –recreat en directe, com veurem–no correspon a un minut de silenci, sinó al mar emmudit per l'escampada massiva de chapapote. La festa s'ha acabat i el planeta s’asfixia. L’espai escènic dissenyat per Carlos Alonso ens prepara, per començar, una imponent instal·lació amb paraigües, com a record de la multitudinària manifestació sota la pluja que va tenir lloc l'1 de desembre a Santiago de Compostela. L'equació plàstica i conceptual que alinea els paraigües –negres com el quitrà– i els corbs sobre les branques de la tramoia conforma una introducció brillantíssima que augura imatges i revelacions de gran magnitud.
Amb un teló de fons cobert d'EPI i el terra ocupat per matalassos, els actors escenifiquen –en una meticulosa coreografia de la cura col·lectiva– el procés de despullar-se de l'aparatosa indumentària de neteja. A través de les frases projectades en pantalla es denuncia la manera com exhaurim els recursos de la terra i del mar, i hi apareix transfigurada la cèlebre intervenció del replicant de Blade Runner: “Desde que tenemos uso de razón vimos cosas que vosotros no creeríais. Vimos pasar 100 grandes barcos cada día más allá de Finisterre. Vimos decenas de petroleros hundirse en la oscuridad”.
Què fas quan tens davant de casa un buc que perd tones de fuel com un animal ferit? El formidable elenc –Manuel Cortés, Borja Fernández, Mónica García, Miguel de Lira, Patricia de Lorenzo i Arantza Villa– es lliura a la reproducció de les paraules, accents i deixos de diferents testimonis, en un retrat coral que ens apropa voluntaris i activistes, vilatans i mariners de la zona que van viure amb autèntic terror el silenci i l'enllotament del mar, els dofins avarats i els milers d'aus mortes. Alguns són espontanis i sincers; d'altres operen amb més distancia emocional i usant l'estadística com a protecció. Arrauxats o derrotistes, tots van ser partícips, d'una manera o d'una altra, del moviment de solidaritat i autoorganització que va sorgir com a reacció a la catàstrofe.
Els intèrprets no només esdevenen narradors i testimonis alhora –afegint-hi a més, en clau humorística i didàctica, el comentari metateatral sobre com van treballar les diferents diccions o com s'imaginen físicament els entrevistats–, sinó que també executen virtuosament i en rigorós directe l'espai sonor dissenyat per Xacobe Martínez Antelo i coordinat per Xurxo Pinheiro: l'onatge, els motors, els helicòpters de rescat, el fregament dels plàstics, els vessaments de fuel, tot ho generen els mateixos actors amb la tècnica Foley d'imitació de sons, en una suggestiva amplificació acústica o zoom sonor.
Amb la pandèmia del coronavirus, els EPI, guants i mascaretes s'imposen de nou com a estètica de la tragèdia, tot i que en aquest cas l'amenaça no arriba del mar ni embruta. Buscant entre les relíquies personals d'aquella crisi ecològica per respondre a la crida d'un hospital mancat d'equips de protecció, l'actor Miguel de Lira troba “la capsa negra del Prestige”, un dispositiu de memòria amb documents que el col·lectiu Burla Negra –ofensiva humorística que exigia la depuració de responsabilitats polítiques en la gestió de la catàstrofe– va recopilar o crear com a protesta i contrainformació durant el seu tancament a la Casa de la Cultura de Laxe, del 25 al 30 de novembre. D'aquí sorgeix la recreació escènica de “La guerra de los mundos del Prestige”, guió radiofònic muntat a partir de converses creuades i declaracions interceptades pels corbs pirates de la Burla Negra.
N.E.V.E.R.M.O.R.E., la resposta indesxifrable del corb de Poe, podria ser –ens diuen els de Chévere– un S.O.S. emès a la desesperada o l'acrònim d'una gran corporació sense escrúpols. L'espectacle que du aquestes sigles, un prodigi de bellesa plàstica, activisme i compromís, ens porta el murmuri sord de la natura i abraça amb emoció l'endurança, l'humor i la lluita d'un poble que es va fer ressò del crit del “maldito paxaro negro”, au díscola que picoteja i qüestiona el sistema.
Article publicat a Núvol el 22 de desembre de 2021
