Nanuq

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Voël
Sinopsi:

> Somien els ossos? Si ho voleu saber, i també que us expliquin amb el llenguatge del circ la història d’una amistat que va més enllà dels prejudicis, veniu a veure aquest espectacle per a tots els públics. Una història ben fresca… que s’inspira en l’hivern.

Si aquest mes de juliol no sabeu com fer-vos passar la calor, us aconsellem que vingueu a veure aquesta companyia de circ contemporani que ambienta el seu tercer espectacle en un paisatge hivernal. Ens parlen de l’amistat, una amistat pura entre éssers molt diferents, i de com les aparences poden ser enganyoses, però sobretot pretén ser una oda al món dels somnis… i als ossos polars.

Neu, silenci, una claredat encegadora i un paisatge blanc amb mil matisos són el teló de fons per a la història de dos personatges que, en aquest espai fred, busquen l’escalfor de la companyia. I així naixerà una amistat que supera prejudicis, aquells murs que construeixen els adults, però que no tenen cabuda en la ment dels infants… ni en la dels ossos. Una música instrumental descriptiva interpretada en directe acompanyarà les emocions i les accions dels personatges. Ens parlaran amb el llenguatge del circ, amb el quadrant rus (una tècnica acrobàtica aèria a duo molt poc coneguda) o explorant a duo les possibilitats de la bola d’equilibri. I veureu també una antiga dansa xinesa, la famosa dansa del lleó que es balla cada inici d’any… reconvertida i adaptada per a l’ocasió.

Com a responsables de tot plegat, Deborah Cobos Triano “Debi” i Jordi Serra Baleri, dos artistes units per l’amor al circ i, en especial, per la tècnica acrobàtica del quadrant rus. Van estrenar a la biennal de circ Circos de São Paulo, al Brasil, el seu primer espectacle, Ex-libris, amb el qual encara fan gires. L’any 2022 van debutar al Grec amb l’espectacle Boira, estrenat al SAT! Paral·lelament desenvolupen el projecte Reditus, que s’inspira en les llegendes i la cultura del territori, des d’una mirada contemporània i en llenguatge de circ. Un projecte que aposta pels espectacles site specific i la col·laboració amb diversos agents, i amb el qual han estrenat Dones d’aigua i El pou de la gallina.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Nanuq

14/07/2024

Dins el somni d'un os

per Jordi Bordes

Empatitzar amb la natura. Jugar amb la sorpresa. Insinuar un relat. La companyia Voël (Debi Cobos, Jordi Serra) ha estrenat Nanuq, una peça en la qual fan un pas més cap a la normalitat del circ de sala d'àmbit familiar. La blancor de l'escenari compta amb un preciós suport de música en directe, que va component Joan Bramon per capes, amb els clàssics i suggerents bucles de pistes sonores.

A l'escena, cap mot, però moltes mirades que narren, que descriuen un estadi d'una certa incertesa que cal anar desvetllant; manté un punt d'enigma com a Boira, en què tothom pot imaginar el context. (Ben bé com als somnis en què rara vegada hi ha un principi ni un final. De fet, són els talls enigmàtics de Pinter, com el de Vells temps per exemple. L'autor dona permís a l'espectador per construir una relació de personatges a partir de la conversa captada a la taula del cafè del costat.)

Si donem la capacitat de somiar als ossos, els humanitzen. I alhora, hi empatitzem i ens fem més sensibles al respecte per la Natura. Al principi, ella mira fora de l'escenari i, amb la vista, interroga el seu company sobre mirar d'ajudar algú que demana atenció. L'aparició de la cria d'os, com perduda enmig de la nit blanca de l'escena genera una certa angoixa. On és la mare? La cria juga, investiga la neu, tot escombrant-la i rellisca espantada en les capes de gel.

Voël transita amb un mà a mà, fent equilibris amb una pilota i, és clar, amb un espectacular quadrant rus. Sembla que la incertesa desaparegui amb els salts mortals, un cop s'ha superat el paisatge de la muntanya inhòspita i queda descoberta l'estructura del quadrant. De sobte, (gràcies a la regidoria de Bernat Ferrer), finalment, la criatura es troba amb la mare ossa i, per fi, apareix la possibilitat d'una nova becaina. Els humans, respectuosos, poden conciliar aventures en els somnis dels ossos enmig de territoris nevats, d'una blancor que quasi crema els ulls. i si es tanquen, apareix el somni, de nou.