Nederlands dans theater - NDT 1

informació obra



Coreografia:
Marina Mascarell , William Forsythe, Gai Behar, Sharon Eyal
Sinopsi:

La coneguda companyia de dansa, segurament la més prestigiosa del continent, obre el Grec amb tres coreografies del seu programa d’enguany. Entre les peces que veurem, hi ha una estrena recent de Marina Mascarell.

Crear, però també promoure la investigació i la innovació i detectar i ajudar a desenvolupar nous talents de la dansa són els objectius del Nederlands Dans Theater(NDT), una companyia puntera a Europa que dirigeix la canadenca Emily Molnar i que porta les coreografies que interpreta, creacions dels noms més destacats de l’escena actual de la dansa, arreu del món. Amb el títol genèric de The Poetic Body, la temporada 2021-2022 inclou mitja dotzena de programes, dels quals procedeixen les tres coreografies que veurem en aquesta ocasió: l’estrena recent de la coreògrafa i ballarina valenciana i neerlandesa Marina Mascarell How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled; la coreografia de Sharon Eyal i Gai Behar Bedroom Folk, i la creació de William Forsythe One Flat Thing, reproduced. Veurem, així, exemples de la feina de tres generacions de creadores, aplegats en un mateix programa.

La peça de Marina Mascarell, que va ser integrant del NDT, constitueix la primera creació de l’artista valenciana amb NDT 1, la primera de les dues companyies que formen part del Nederlands Dans Theater. Amb un títol que vol dir, si fa o no fa, Com fer front a una posta de sol quan l’horitzó ha estat desmantellat, la peça qüestiona temes socials i busca en el moviment alternatives als patrons predeterminats, dos elements comuns al treball de Mascarell. La coreografia es basa en quatre músiques creades entre mitjans del segle XIX i finals del segle XX, fa entrar en col·lisió sons i cossos i busca, així, subvertir la nostra relació amb les certeses del passat.

Amb la coreografia de Marina Mascarell, una peça de Sharon Eyal, una creadora israeliana vista al Grec 2019 amb el Ballet BC Vancouver. La va crear per al NDT amb el seu company de creació Gai Behar. Bedroom Folk té música electrònica d’Ori Lichtick i aquest cop implica divuit intèrprets en una creació especialment energètica que va des dels solos als moments de grup. Finalment, el programa es completa amb la peça de William Forsythe One Flat Thing, reproduced, considerada una emblemàtica coreografia d’un dels creadors que més fortament ha influenciat en la dansa en els darrers decennis i en la qual la complexitat dels moviments posa a prova les habilitats dels i de les intèrprets.

Crítica: Nederlands dans theater - NDT 1

05/07/2022

L’energia incombustible del Nederlands Dans Theater inaugura el Grec 2022

per Clàudia Brufau

El moviment d’alta qualitat del Nederlands Dans Theater va donar el tret de sortida a les nits d’estiu al teatre emblemàtic de Montjuïc. Feia trenta-quatre anys que la companyia neerlandesa no es presentava com a tal al festival Grec, tot i que fa dos anys, quan just sortíem del confinament, vam poder veure ballar alguns dels seus ballarins en el díptic presentat per Peeping Tom. Ara, a les portes del juliol del 2022, el Nederlands Dans Theater, que actualment dirigeix Emily Molnar, va venir amb The poetic body, un tríptic que reuneix tres veus coreogràfiques de tres generacions diferents: la coreògrafa valenciana Marina Mascarell, el tàndem israelià format per Sharon Eyal i Gai Behar i el mestre nord-americà William Forsythe. Les tres peces en qüestió són: How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled de Mascarell i estrenada el febrer d’aquest any, Bedroom folk de Sharon Eyal i Gai Behar estrenada el 2015 per la mateixa companyia, i One flat thing, reproduced, una de les coreografies més mítiques de Forsythe, en la qual catorze ballarins fan l’impossible per ballar entre vint taules. La vetllada va estar impregnada de la màgia de les nits de juliol, el talent d’un gran elenc de ballarins i amanida amb unes pauses massa llargues –però necessàries– entre peça i peça.