La coneguda companyia de dansa, segurament la més prestigiosa del continent, obre el Grec amb tres coreografies del seu programa d’enguany. Entre les peces que veurem, hi ha una estrena recent de Marina Mascarell.
Crear, però també promoure la investigació i la innovació i detectar i ajudar a desenvolupar nous talents de la dansa són els objectius del Nederlands Dans Theater(NDT), una companyia puntera a Europa que dirigeix la canadenca Emily Molnar i que porta les coreografies que interpreta, creacions dels noms més destacats de l’escena actual de la dansa, arreu del món. Amb el títol genèric de The Poetic Body, la temporada 2021-2022 inclou mitja dotzena de programes, dels quals procedeixen les tres coreografies que veurem en aquesta ocasió: l’estrena recent de la coreògrafa i ballarina valenciana i neerlandesa Marina Mascarell How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled; la coreografia de Sharon Eyal i Gai Behar Bedroom Folk, i la creació de William Forsythe One Flat Thing, reproduced. Veurem, així, exemples de la feina de tres generacions de creadores, aplegats en un mateix programa.
La peça de Marina Mascarell, que va ser integrant del NDT, constitueix la primera creació de l’artista valenciana amb NDT 1, la primera de les dues companyies que formen part del Nederlands Dans Theater. Amb un títol que vol dir, si fa o no fa, Com fer front a una posta de sol quan l’horitzó ha estat desmantellat, la peça qüestiona temes socials i busca en el moviment alternatives als patrons predeterminats, dos elements comuns al treball de Mascarell. La coreografia es basa en quatre músiques creades entre mitjans del segle XIX i finals del segle XX, fa entrar en col·lisió sons i cossos i busca, així, subvertir la nostra relació amb les certeses del passat.
Amb la coreografia de Marina Mascarell, una peça de Sharon Eyal, una creadora israeliana vista al Grec 2019 amb el Ballet BC Vancouver. La va crear per al NDT amb el seu company de creació Gai Behar. Bedroom Folk té música electrònica d’Ori Lichtick i aquest cop implica divuit intèrprets en una creació especialment energètica que va des dels solos als moments de grup. Finalment, el programa es completa amb la peça de William Forsythe One Flat Thing, reproduced, considerada una emblemàtica coreografia d’un dels creadors que més fortament ha influenciat en la dansa en els darrers decennis i en la qual la complexitat dels moviments posa a prova les habilitats dels i de les intèrprets.
