Negatius

informació obra



Direcció:
Sílvia Navarro
Autoria:
Sílvia Navarro
Intèrprets:
Laura Riera, Roger Vidal
Escenografia:
Tània Gumbau
Vestuari:
Tània Gumbau
Sinopsi:

Negatius és un projecte que aborda la figura de Robert Capa des d’una òptica de ficció. La trama repassa els fets més rellevants dels fotoreporters de guerra Gerta Pohorylle i Endre Ernö Friedman (creadors del pseudònim R.C.) i també porta a debat com ha canviat la concepció d’aquestes figures amb el pas del temps. La invisibilització de la dona, l’ètica periodística en la narració de conflictes bèl·lics o la revisió de la pròpia història (ambdós foren personatges cabdals en la Guerra Civil Espanyola) són alguns dels temes presents en la peça que, a través d’un format íntim, pretén interpel·lar l’espectador i convidar-lo a reflexionar.

Crítica: Negatius

28/07/2022

La veritat obscura de la caixa negra

per Jordi Bordes

Sílvia Navarro situa la història que prova de discernir la realitat sobre Robert Capa dins d'una mena de caixa negra. L'operació és ben senzilla. Poseu un paper fotogràfic dins d'una caixa quadrada de 12 centímetres tancada hermèticament. Feu un petit forat amb una agulla al centre de la cara oposada on hi ha el paper que captarà la imatge. Deixeu -la en un espai quiet i doneu-li temps perquè la llum plasmi el retrat del davant. Així mateix, l'autora ha provat d'impactar màgicament la vida de Gerta Pohorylle (Gerda Taro) a la Flyhard. Deixant que una conversa dels fantasmes d'ella (Laura Riera) i d'Endre Ernö Friedman (Roger Vidal) expliquin pedagògicament la peripècia cronològica. E aquesta caixa negra particula,r la memòria es difumina amb l'aire, les paraules queden velades al ser dites, com l'art efímer de l'actuació en directe. I només les maletes d'exiliats, que topen amb la fotografia, com a fórmula per sobreviure a París creant un personatge fictici misteriós recullen uns records tangibles, les càmeres, els positius revelats.

La vida de Gerda Taro és de pel·lícula. I té material per convertir-lo en teatre. Però, a diferència del cinema, que l'espectacularitat de les imatges poden soportar un biòpic, al teatre cal construir la trama a partir d'algun conflicte, que es construeixi cada nit a ulls de l'espectador. El diàleg entre els dos autors que signaven com a "Robert Capa" a la Guerra Civil Espanyola (motiu pel qual es guanyarien la fama mundial) permet ensenyar les tensions d'una parella amb contínues topades de relació. Si en l'actitud del fotògraf Friedman hi ha un món ben pla, en què el joc i la beguda són les escapatòries del dolor per l'exili, s'intueix major profundtat en el paper de Gerta. Als actors (ial muntatge), els hi hagués anat millor més profunditat en la trama, en què no només es detectessin les discussions entre ells dos si no també quines contradiccions carregava cada un d'ells. Un cop fer-los empàtics (que s'aconsegueix des de bon començament, intuir algun passatge en què el públic s'hi pogués identificar i en què es veiés major complexitat del personatge).

Per una decisió artística les fotos que sovint parlen durant l'obra no apareixen al quadre. Sí que hi emergeixen evocacions poètiques. Si teniu temps, aprofiteu la sortida del teatre per tornar a mirar les fotos de les que han parlat. Són els vestigis reals que demostren la seva existència, que sembla ben bé una ficció. A Paquito forever un mini documental en el moment just anterior a la salutació feia evident, i sense necessitat que ningú badés pel vestíbul, que aquell Paco Alonso va viure, efectivament, al barri de Gràcia. L'enquadrament que en resulta de Negatius es massa clar, li aniria bé haver treballat les ombres en el revelat a paper a l'ampliadora.