En cas que no sigueu massa cinèfils, potser el nom de Frank Capra no us digui res. Per contra, en cas que sigueu mínimament aficionats a la fotografia, de ben segur que el nom de Robert Capa, us diu molt, moltíssim. De fet, no cal ni que us interessi especialment la fotografia, per tal que aquest nom us resulti familiar: en hi ha prou amb que esteu una mica familiaritzats amb les imatges que va generar la Guerra Civil espanyola, per tal que identifiqueu d’immediat Capa com l’autor d’aquella imatge d’un soldat republicà encara dempeus però ja ferit de mort convertida en un dels testimonis fotogràfics més emblemàtics d’aquella tragèdia bèl·lica. I que tot seguit, identifiqueu també Capa com el gran iniciador del fotoperiodisme, tal i com l’entenem des de fa ja més de vuit dècades.
I malgrat tot , quan la també fotògrafa Gerda Taro li va proposar al seu amant i soci professional Endre Ernö Friedmann signar amb el nom de Robert Capa totes aquelles imatges que havien revelat al laboratori de forma conjunta , independentment de qui havia realitzat el tret que havia donat lloc a la fotografia, les coses anaven ben bé a l’inrevés. En aquell moment, quan corrien els anys 30 del segle passat, el nom de Capra , el magistral cineasta que va saber més que ningú altre transformar en cel·luloide l’esperit del “New Deal” roosteveltià que s’enfrontava als estralls econòmics de la Gran Depressió, era enormement popular, mentre que el nom de Capa , resultava encara del tot desconegut. I a Gerda (això, donant per suposat que l’idea fos exclusivament seva), tampoc li semblava gens malament, beneficiar-se d’aquesta popularitat aliena per tal de potenciar la pròpia popularitat.
Van anar exactament així, les coses? En qualsevol cas, el que resulta indubtable és que, durant dècades, el nom de Gerda va quedar en un segon pla, per no dir que sovint, va quedar del tot oblidat. I el nom de Capa , va acabar fins i tot esborrant qualsevol petjada del nom del mateix Friedmann, que va optar per identificar-se per complert amb el seu pseudònim .Això , fins que fa uns pocs anys, i sense negar-li cap mena de mèrit a Friedmann, es va començar a posar de manifest que , fins la seva prematura mort , Gerda va ser responsable d’un munt de les fotografies que ara només li atribuïm a l’altre cinquanta per cent restant de la marca Capa.
Doncs ara ,tenim també un bon text teatral de Sílvia Navarro disposat a ressituar Gerda en el lloc que es mereix. I de fer-ho mitjançant un espectacle que defuig alhora la temptació de carregar les tintes en una sola direcció i optar pel victimisme. En aquests “Negatius” , no hi trobareu pas una fotografia carregada de negativitat envers una part de la parella, encara que no s’oculti que potser aquesta part, va saber treure-li un més accentuat profit a les tràgiques circumstàncies bèl·liques viscudes pel tàndem . El que si us trobareu, és el retrat d’una parella que va viure amb intensitat i llibertat la seva relació personal i professional , i que, retrets puntuals a banda, va saber respectar la iniciativa i la creativitat de l’altre. I el que us trobareu també gràcies al bon treball interpretatiu de Laura Riera i Roger Vidal, és un precís dibuix de dos personatges seductors i seduïts l’un per l’altre que no solament van saber capturar amb cada tret fotogràfic tota la vida i tota la mort continguda en aquella imatge, sinó que no van dubtar en deixar-se la vida que tant valoraven, per tal d’obtenir la fotografia capaç d’expressar la contradictòria lluita entre el desig de vida i el desig de mort que impulsa la humanitat des de sempre. Navarro ho fa servint-se d’unes quantes maletes ( heu sentit a parlar de les maletes de Capa? Doncs, no us vull fer cap espoiler) , i d’un diàfan espai gairebé nu en les parets del qual, les paraules es van esborrant gairebé a la mateixa velocitat amb la qual es van escrivint. Espectacles tan honestos i ben facturats com aquest, ajuden a aturar l’esborrada, i a donar-li una nova significació a aquells noms que conservem a la memòria, sense saber potser del tot la complexa realitat que amaguen dins seu. Com ara, el nom de Capa.
