Lluis Torras Puigmartí , i els antics treballadors de l’empresa Torredemer, Colla del Bitxo del Torrent Mitger, S.O.S.Galgos, Afectados ERE Panrico Sta Perpètua Mogoda, Colectivo de Parad@s, Xarxa Solidaritat Popular, iai@flautas de Terrassa i Sabadell, Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell, Carmen Perez Jarabo, Diego Sánchez, Jesús de la Torre, Rafael Marin, Manuel Ferreras, Jordi Piquero, Agustí Salas Albinana, Mariona Vito Sallent, Joan Mallol Martínez, Germán Martínez, Acció Teatre, Arxiu Tobella de Terrassa, Centre de Documentació i Museu Textil de Terrassa
Producció:
Festival TNT, Cooperativa General Humana
Sinopsi:
Una història al voltant de la lluita obrera
centrada en la potencialitat del cos com a catalitzador de la subversió
col·lectiva. Un mecanisme semblant a la litúrgia pseudopagana amb tocs de
Foucault. “El cos no existeix com a article biològic o com a material. El
cos humà existeix dins i a través d’un sistema polític [...] Però això no
significa que la vida hagi estat exhaustivament integrada per tècniques que la
dominin o administrin; n’escapa contínuament”
Aquest projecte es planteja
com una oportunitat per a proposar una pràctica artística d’expressió de les
pulsions/accions socials del territori i alhora una crítica als prejudicis i
límits dels instruments culturals, aprofitant l’entorn històric, social i fins
i tot arquitectònic de proximitat. Si pretenem que les produccions culturals es
constitueixin com a autèntics mitjans de creació contemporània, no hauria
d’haver-hi distincions entre allò que succeeix al carrer, a la fàbrica o sobre
un escenari. Contaminant l’espai escènic de contingut polític en estat
(relativament) pur, habilitem l’escenari no només com un mitjà d’experimentació
creativa, sinó també d’expressió política. És a dir, l’únic lloc on realitat i
ficció poden ser sinònims.
Les aparatoses
"sigles" de l'espectacle són en elles mateixes una declaració
d'intencions: ni neutrals, ni indiferents davant els moviments socials que
reclamen la nostra atenció i que la gent de la Cooperativa General Humana han
volgut donar visibilitat i veu en el seu espectacle. La Coop. General Humana la
composen Álvaro Ramírez i Alba Mayol, dos artistes heterodoxos que defensen
-seguint les tesis de Foucault- que tota estètica ha de tenir una praxis directament enfocada a incidir en
la realitat social. En les seves propostes, treballen amb gent de diferents
col·lectius socials: des de antics combatents de la Lleva del Biberó a
treballadors afectats per l'E.R.O. Panrico. El seu és un espectacle replet de bones
intencions que compte també amb una bona quantitat de premisses que justifiquen
la seva programació dins el festival TNT. La singularitat del lloc on es duu a
terme la proposta (una enorme nau de l'antiga empresa Torredemer, actual
recinte firal i d'exposicions de Terrassa), l'elenc no professional confegit
amb voluntaris de diverses associacions reivindicatives junt amb antics
treballadors de la fàbrica, la itinerància dels espectadors per diferents punts
de la nau on es realitzen les accions dramàtiques i la interacció
públic/actuants que això comporta, la barreja de llenguatges escènics (acció
representada/imatges gravades, acció en el present/evocació del passat,
narració/dramatització)... tot ubica la coproducció del TNT en aquest marc que
li és propi. L'espectacle es construeix amb "moments": evocacions del
passat obrer, present social, recreació de referents universals per a les
vindicacions dels nostres drets (recordant el "Quadre escènic dels
treballadors de Torredemer" es posa en peu La llibertat guiant al poble (1831, E. Delacroix)... l'espectador
és convidat a participar de formes diverses. Malgrat tot, les amplies
dimensions de l'espectacle requeririen una afluència massiva de públic que és
difícil de convocar des d'un festival de "Noves Tendències".
