Una història al voltant de la lluita obrera centrada en la potencialitat del cos com a catalitzador de la subversió col·lectiva. Un mecanisme semblant a la litúrgia pseudopagana amb tocs de Foucault. “El cos no existeix com a article biològic o com a material. El cos humà existeix dins i a través d’un sistema polític [...] Però això no significa que la vida hagi estat exhaustivament integrada per tècniques que la dominin o administrin; n’escapa contínuament”
Aquest projecte es planteja com una oportunitat per a proposar una pràctica artística d’expressió de les pulsions/accions socials del territori i alhora una crítica als prejudicis i límits dels instruments culturals, aprofitant l’entorn històric, social i fins i tot arquitectònic de proximitat. Si pretenem que les produccions culturals es constitueixin com a autèntics mitjans de creació contemporània, no hauria d’haver-hi distincions entre allò que succeeix al carrer, a la fàbrica o sobre un escenari. Contaminant l’espai escènic de contingut polític en estat (relativament) pur, habilitem l’escenari no només com un mitjà d’experimentació creativa, sinó també d’expressió política. És a dir, l’únic lloc on realitat i ficció poden ser sinònims.Les aparatoses "sigles" de l'espectacle són en elles mateixes una declaració d'intencions: ni neutrals, ni indiferents davant els moviments socials que reclamen la nostra atenció i que la gent de la Cooperativa General Humana han volgut donar visibilitat i veu en el seu espectacle. La Coop. General Humana la composen Álvaro Ramírez i Alba Mayol, dos artistes heterodoxos que defensen -seguint les tesis de Foucault- que tota estètica ha de tenir una praxis directament enfocada a incidir en la realitat social. En les seves propostes, treballen amb gent de diferents col·lectius socials: des de antics combatents de la Lleva del Biberó a treballadors afectats per l'E.R.O. Panrico. El seu és un espectacle replet de bones intencions que compte també amb una bona quantitat de premisses que justifiquen la seva programació dins el festival TNT. La singularitat del lloc on es duu a terme la proposta (una enorme nau de l'antiga empresa Torredemer, actual recinte firal i d'exposicions de Terrassa), l'elenc no professional confegit amb voluntaris de diverses associacions reivindicatives junt amb antics treballadors de la fàbrica, la itinerància dels espectadors per diferents punts de la nau on es realitzen les accions dramàtiques i la interacció públic/actuants que això comporta, la barreja de llenguatges escènics (acció representada/imatges gravades, acció en el present/evocació del passat, narració/dramatització)... tot ubica la coproducció del TNT en aquest marc que li és propi. L'espectacle es construeix amb "moments": evocacions del passat obrer, present social, recreació de referents universals per a les vindicacions dels nostres drets (recordant el "Quadre escènic dels treballadors de Torredemer" es posa en peu La llibertat guiant al poble (1831, E. Delacroix)... l'espectador és convidat a participar de formes diverses. Malgrat tot, les amplies dimensions de l'espectacle requeririen una afluència massiva de públic que és difícil de convocar des d'un festival de "Noves Tendències".