N.E.V.E.R.B.E. N.E.U.T.R.A.L.

Nous formats

informació obra


Estrena:
Estrena al Festival TNT 2014
Companyia:
Cooperativa General Humana
Intèrprets:
Lluis Torras Puigmartí , i els antics treballadors de l’empresa Torredemer, Colla del Bitxo del Torrent Mitger, S.O.S.Galgos, Afectados ERE Panrico Sta Perpètua Mogoda, Colectivo de Parad@s, Xarxa Solidaritat Popular, iai@flautas de Terrassa i Sabadell, Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell, Carmen Perez Jarabo, Diego Sánchez, Jesús de la Torre, Rafael Marin, Manuel Ferreras, Jordi Piquero, Agustí Salas Albinana, Mariona Vito Sallent, Joan Mallol Martínez, Germán Martínez, Acció Teatre, Arxiu Tobella de Terrassa, Centre de Documentació i Museu Textil de Terrassa
Producció:
Festival TNT, Cooperativa General Humana
Sinopsi:

Una història al voltant de la lluita obrera centrada en la potencialitat del cos com a catalitzador de la subversió col·lectiva. Un mecanisme semblant a la litúrgia pseudopagana amb tocs de Foucault. “El cos no existeix com a article biològic o com a material. El cos humà existeix dins i a través d’un sistema polític [...] Però això no significa que la vida hagi estat exhaustivament integrada per tècniques que la dominin o administrin; n’escapa contínuament”

Aquest projecte es planteja com una oportunitat per a proposar una pràctica artística d’expressió de les pulsions/accions socials del territori i alhora una crítica als prejudicis i límits dels instruments culturals, aprofitant l’entorn històric, social i fins i tot arquitectònic de proximitat. Si pretenem que les produccions culturals es constitueixin com a autèntics mitjans de creació contemporània, no hauria d’haver-hi distincions entre allò que succeeix al carrer, a la fàbrica o sobre un escenari. Contaminant l’espai escènic de contingut polític en estat (relativament) pur, habilitem l’escenari no només com un mitjà d’experimentació creativa, sinó també d’expressió política. És a dir, l’únic lloc on realitat i ficció poden ser sinònims.

Crítica: N.E.V.E.R.B.E. N.E.U.T.R.A.L.

27/09/2014

Un exercici de denúncia necessari

per Jordi Bordes

Un fet teatral és aquell que capta la realitat. A vegades,  de manera més subtil, a vegades de manera més nítida. Aquesta és una proposta de les que no deixen lloc a subterfugis. Terrassa, com a ciutat tèxtil i, per tant, industrial, compta amb una poroblemàtica social notable que miren de correspondre amb reivindicacions clares al carrer. Aquest muntatge recull un bon grapat dels que es queixen per raons, més que contrastades, i els hi fa veure que, junts,fan més força. Els gossos llebrers, tant prims i silenciosos són les mascotes d'aquest col·lectiu variat i multicolor que es mou a punta i punta del recinte firal. El públic els acompanya a distància, quan no s'hi suma obertament. Els iaioflautes són coherents i defensen la lluita pels drets civils, que van rescabalar durant la transició. Els aturats (de Panrico, o no) demanen solucions i que caiguin les mascaretes dels hipòcrites, siguiin poítics, gestos o sindicats majoritaris. Els del col·lectiu de Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (P.A.H.) desmostren que la presència al carrer dóna resultats, però encara no són prou definitius. 

Roger Bernat se cita a sí mateix en el seu darrer espectacle quan diu que Númax-Fagor-Plus (Grec, 2014) és un fracàs quan només pot representar-la en teatres i no en les fàbriques [l'obra és un mirall de les assemblees de treballadors en empreses en crisi]. Doncs, N.E.V.E.R.B.E.N.E.U.T.R.A.L. arriba al carrer i convida a què tothom s'hi sumi.