NINE. Les dones de Guido Contini (Mariona Castillo)

Musical

informació obra


Intèrprets:
Mariona Castillo
Direcció Musical:
Gustavo Llull
Interpretació musical:
Gustavo Llull
Coreografia:
Ariadna Peya
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Josep Sánchez-Rico
Sinopsi:

Concert teatralitzat. Català. 70 min. Mariona Castillo i David Pintó presenten una versió concert de l’espectacle Nine de Maury Yeston estrenat a Broadway durant els 70, alhora adaptació de la pel·lícula autobiogàfica de Fellini 8 1⁄2. A través de les cançons del musical,  descobrirem els entrellats de la vida del prestigiós cineasta Guido Contini, qui s’enfronta a la crisi dels quaranta. Una mirada fotogràfica de les dones que l’envolten: la seva dona, la seva amant, la seva musa, la productora, les fans, les detractores, la seva mare i la prostituta que li va ensenyar a estimar. Totes elles interpretades per la mateixa actriu.

Crítica: NINE. Les dones de Guido Contini (Mariona Castillo)

18/12/2017

Suggerent passeig musical

per Jordi Bordes

Mariona Castillo prefereix les distàncies curtes. Des que va debutar en el primer Mamma mia! ha anat construint un itinerari cada cop més íntim, a la seva mida.  Sovint, amb la complicitat del director David Pintó. Va ser així amb Mares i filles (que recuperava la Nina de mare, però en una peça molt més íntima que el repertori d'Abba). També ha anat fent més complexa la seva paleta de personatges. Segurament, el punt més culminant va ser amb aquell Limbo en què cantava amb una veu greu. Ara, torna al mòn de l'amor que ja havia indagat amb Ls Impuxibles a (A)Murs. Ho fa jugant amb un personatge masculí, un punt superb. Són les dones que han conviscut amb ell que el retraten. El públic es construeix el seu negatiu a partir dels detalls fragmentats de la mare, la dona, l'amant,la prostituta, la diva, la musa... El mèrit de Castillo és que sap transformar-se en els diferents personatges només amb la posició corporal i un simple mocador que ajuda a identificar els diferents personatges,. un codi molt eficaç i suggerent. Fa un parell d'anys, l'obra es repartia amb unes altres dos cantants. Ara, tot és molt més destilat. Mariona i una jaqueta en una cadira que representa aquest home pagat de sí mateix, amb talent i gran capacitat de seducció però també amb una crisi dels 40 molt mal portada.

El Maldà és un menjador ideal per a aquesta representació. Perquè permet aquesta gran proximitat que, a molts actors de gran format podria coartar però que a Castillo (com a moltes d'altres) els motiva. La peça respon com un díptic perfecte al Close to Liza que Virgínia Martinez va fer de l'actriu nord-americana, a princips d'any en aquest mateix espai i també només acompanyada per un piano i una il·luminació molt ajustada.

Trivial